Sindicatura ha admès ja a tràmit parlamentari la proposició de llei per a evitar l’especulació immobiliària, i de modificació de la Llei de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, i de la Llei sobre transmissions patrimonials immobiliàries, presentada per Concòrdia, un text que des del Govern, a través del seu ministre portaveu, ha estat titllat ja de mera “acció comunicativa”, és a dir, una acció més de cara a la galeria que no pas per agafar l’Executiu a “contrapeu”.
Guillem Casal argumentava la seva afirmació assegurant que gran part de les propostes plantejades per Concòrdia ja estaven recollides en el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge anunciat pel Govern i que, per tant, el que feia simplement el primer grup parlamentari de l’oposició era “anar a remolc” de les mesures plantejades des de l’Executiu.
Malgrat que a primer cop d’ull, i amb una lectura simple, podria semblar que el ministre té tota la raó, cal no oblidar un petit detall, que a Casal, segurament volgudament, li va passar per alt, com és el fet que ja fa gairebé dos mesos i mig d’aquell quatre d’abril on el cap de Govern, acompanyat pels titulars de les carteres de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Turisme i Comerç i Justícia i Interior, anunciava a bombo i plateret una llei que havia de resoldre les disfuncions del creixement econòmic i fer que aquest fos sostenible i equilibrat.
No és, per tant, que Concòrdia vagi a remolc del Govern, sinó que, davant la inacció d’aquest, més acostumat a grans anuncis i paraules que no pas a fets, proposa un text per avançar i implantar d’una vegada per totes i sense més dilacions les mesures que considera més adients per fer front a aquesta problemàtica i donar una resposta a la ciutadania.