Ens passem tota una vida somiant desperts però sense viure-la. Del treball a casa i de casa al treball, aquesta és la nostra filosofia de vida. A més, la gent prefereix viure per treballar que no pas treballar per viure. No aprofitem el temps que tenim per gaudir dels plaers de la vida i d’un mateix.
La condició econòmica, per descomptat, es converteix en el nostre enemic i fa que el dia a dia estiguem encadenats a ella per sobreviure. Però qui va dir que passar-s’ho bé ha de tindre un preu elevat? Passar temps amb els nostres estimats, aprofitar del bon temps per passejar, una bona lectura o inclús reflexionar i aprendre a través d’una conversa dinàmica poden ser luxes vitals sense costos en el nostre dia a dia.
El conformisme és el principal culpable d’aquesta condemna de vida fàcil, pràctica, còmoda perquè ens impedeix dedicar temps als nostres somnis i il·lusions que ens mantenen vius, a més a més de limitar-nos a tota mena de noves experiències i oportunitats que trenquen aquest cercle viciós d’esclavitud per viure la vida intensament.
Sembla que estigui en perill d’extinció aquella gent que lluita pels seus somnis i que no es conformen ni es limiten amb la primera opció. Però avui dia demanar això és massa, ja que l’ésser humà està acostumat a tenir-ho tot amb immediatesa sense voler sacrificar coses. És molt fàcil veure una pel·lícula per internet mentre menges una pizza i sentir-te estimat perquè estàs en bona companyia. És impactant veure que en qüestió de segons podem arribar a complaure més de quatre sentits sense moure un sol dit i sense sacrificar res. Però el resultat de tenir-ho tot a curt termini i de no sacrificar-se per les coses pot generar una gran frustració i un buit que pot acabar causant insatisfacció, un resultat poc qualitatiu i un malestar general.
El difícil és lluitar els seus matins, sortir de la zona de confort i aixecar-se amb el doble de força per cada cop que et diuen “no”. Pot semblar fàcil i ja us asseguro que no és un camí de roses, ja que lluitar pel que un vol pot ser dur, però el final és inclús més satisfactori en veure que has aconseguit fer el que tant volies i somiaves. Es pot transformar en una lliçó el fet de fer el que un vol, aprenem a valorar més les coses, els esforços i a tenir paciència i tenacitat per aconseguir la nostra felicitat plena.
Però si sou dels que creieu que quan desitgem alguna cosa molt intensament cau del cel com Schopenhauer, deixeu-me confessar-vos un secret, és fàcil voler arribar a tenir un somni o un objectiu i queixar-se constantment de les seves insatisfaccions, pors i inseguretats sense haver de combatre-les, ni tenir la voluntat de lluitar per les teves il·lusions. Ja em direu si és irònic demanar cada matí una tassa d’invencibilitat i d’aprovació social combinada amb unes vitamines full positive energy si després no hi ha voluntat de canvi.
En definitiva, la voluntat i la perseverança són els millors anticossos per lluitar contra aquesta droga tan addicta anomenada “conformisme” i que causa tanta ansietat, insatisfacció i, per consegüent, frustració social. Aquest suc disciplinari serà el que et farà arribar als teus somnis i il·lusions.