Ningú no pot negar que els bibliotecaris som persones d’allò més especials. De fet, dir que som friquis es queda una mica curt. Me’n vaig adonar el primer dia de carrera, veient els espècimens que ens havíem aplegat a classe. Amb el pas dels anys, aquesta sensació s’ha perpetuat coneixent companys de professió i trobant-me’ls en convencions i salons diversos, que no tenen res a veure amb les catalogacions i l’ordenació de les prestatgeries. 
Enguany el premi a bibliotecari friqui de l’any 2024 li atorgo al senyor Victor Miller, bibliotecari de Cheyenne i gran aficionat a la intel·ligència artificial, que tot i que no el conec personalment, se l’ha guanyat per mèrits propis. 
I vet aquí que un dia, el dit senyor Miller tot jugant amb ChatGPT, aquesta eina que facilita la feina de molts estudiants i amarga la de més d’un professor, va decidir fer proves amb un bot anomenat VIC, i aplicar-li quatre millores. El resultat fou tan satisfactori que va decidir fer-lo servir per complementar una altra de les seves grans aficions, la política. No li falta detall, a l’amic.  
I així fou com en Víctor va decidir postular-se com a candidat a l’alcaldia de Cheyenne, presentant-se com a candidat principal, amb el suport immillorable del seu homònim VIC, o Ciutadà Integrat Virtual, en termes més tecnològics. La notícia no va deixar indiferents els funcionaris de la ciutat, que es van quedar astorats i  una mica emprenyats amb la justificació de Miller. Perquè, segons ell, VIC podia fer la mateixa feina que un bon grapat de treballadors públics: generar millors propostes, fer recomanacions normatives basades en la totalitat de la legislació vigent, i, fins i tot, decidir què havia de votar l’alcalde a les reunions. Tot això permetria que ell s’alliberés d’estrès i es dediqués a gratar-se allò que no sona: “La meva promesa de campanya per a aquestes votacions és que VIC considerarà el cent per cent dels continguts dels documents extensos i nombrosos que jo no penso llegir, i que no crec que cap dels funcionaris que treballen a l'ajuntament els hagi llegit o tingui intenció de fer-ho”. Tota una declaració d’intencions. 
La que no va quedar gaire contenta tampoc fou la companyia OpenAI, propietària de ChatGPT, que va desactivar la primera versió que Miller va desenvolupar del seu robot, ja que anava en contra de les seves directrius sobre com es poden fer servir els seus productes amb finalitats electorals... teòricament, perquè van haver de tornar a activar-la quan Miller va al·legar que, en ser ell el candidat i no VIC, no estava incomplint cap normativa.
Vist això, tots pensaríem que es tracta d’una notícia falsa o una broma del dia dels innocents; però no, Miller va enregistrar la candidatura sense cap incidència, perquè segons la legislació l’únic que necessitava era un candidat de carn i ossos, amb nom i cognom. El material amb què s’havien construït els seus assessors ja eren figues d’un altre paner.