Fa un parell d’edicions desfilava per la Trobada Empresarial del Pirineu José Elías Navarro, fundador d’Audax Renovables, que en aquells moments acabava de comprar La Sirena –“venc calamars, boníssims”, aprofitava per oferir–. Ve a la memòria, evidentment, per aquesta molt desagradable qüestió en què s’ha vist assenyalada una altra de les seves companyies, Atrys Health, i les suposades pressions a oncòlegs perquè evitin la prescripció de determinats tractaments. Però, i no per treure-li la gravetat que té, no és aquest l’aspecte que a servidora se li fa present, sinó per la desimboltura amb què es va referir a l’àmbit de la política. Ell fundaria el partit, assegurava, de Vengo, Lo Arreglo y Me Piro. Els presents, és clar, més o menys li vam riure la gràcia. Però la pregunta deixava rere seu un reguitzell de qüestions preocupants. Vens, però de quina manera i per a fer què, en concret? Ho arregles? Però què és el que has d’arreglar, en quin àmbit s’ha d’actuar i de quina manera, amb quins consensos, quins arguments, a favor o en contra de qui? I pires? Qui ens assegura que, efectivament, qui diu que pira acaba pirant-se i no li agafa també el gustet a la cadira?
Quedava en pura intervenció més o menys enginyosa i digna d’oblit si no fos perquè aquesta mentalitat de gestionar nacions, i éssers humans, amb mentalitat purament empresarial, oblidant que allò que es gestiona no són actius sinó vides humanes, l’hem començat a patir. Sols que en un vessant que confiem que no fos la intenció de l’empresari badaloní, sinó de manera brutal, grotesca, gansteril. I que arribin al poder, en tenim la culpa els que els riem les gràcies.
