A contracor, ens hem acomiadat de la Victòria, una dona excepcional que ha deixat una empremta indeleble en les nostres vides amb el seu caràcter radiant i un riure sempre lluminós. Ens ha deixat massa aviat. La seva vida va ser un viatge de generositat inesgotable, d’independència ferma i d’un dinamisme que inspirava tots els que teníem la fortuna de conèixer-la.

La Victòria era coneguda per la seva presència magnètica, sempre envoltada d’amics i familiars, un testimoni de la seva calidesa i hospitalitat. La seva passió pel tennis il·lustrava perfectament la seva filosofia de vida: jugar amb cor i esforç, sempre amb un somriure. 

Com a mare, la Victòria va ser un puntal per a l’Emili, la Sandra, el Johnny i la Vicky. Amb cada un d’ells va compartir una relació plena d’amor, suport i orgull. Els va ensenyar el valor de la independència, tot fomentant en ells la confiança per seguir els seus propis camins. Com a àvia, amatent i ben orgullosa dels seus vuit nets, va compartir els preciosos moments de vida que de ben segur els ha marcat a tots. La seva casa a Vilafortuny era un reflex de la seva ànima: acollidora, plena de riures i oberta a tots. Aquest estiu, la casa ressonarà amb el buit de la seva absència, però també amb els records de les alegries compartides.

La seva generositat no tenia límits. Quan vaig néixer, van hospitalitzar greu la meva mare a Barcelona i tota la família va marxar. La Victòria, mare ja de dos fills i d’un nounat, no va dubtar ni un segon a emportar-se’m cap a Sant Julià. Pel que m’han explicat, en aquesta vila va córrer ràpidament que havia tingut bessons. I de certa manera, no s’equivocaven. Per a mi la Victòria ha estat com una segona mare que em va cuidar el meu primer mes i mig de vida. I així ha estat tota la seva vida, donant sempre suport i força a qui ho necessitava. 

La partida de la Victòria ens deixa amb els cors trencats però també amb una profunda gratitud per haver-la tingut en les nostres vides. El seu llegat de llum, rialla i amor perdurarà, una guia constant en el nostre camí. En aquests moments de dol, ens consola saber que la seva essència segueix viva en cada un dels que la van estimar i sobretot que s’ha retrobat amb el nostre estimat Emili a qui adorava.

Gràcies, Victòria, per tot. Ens mancaràs profundament, però mai no estaràs lluny dels nostres pensaments ni dels nostres cors.