Fa vint anys, a més a més justos, que em voltava pel cap que havia de prendre una difícil decisió, la que seria una de les més transcendents de la meva vida. El meu fill Eloi estava a punt de néixer, ho va fer un 14 de juny, és a dir, d’aquí a un parell de dies, i aquelles setmanes les emocions estaven a flor de pell, probablement la por hi tenia a veure, i les ganes que tot anés bé, sabia que s’apropava el final d’un procés que havia estat llarg i amb alguna vicissitud que ara ja no cal explicar. Sabia que la vida em canviava de fit a fit, donava un tomb de 180 graus. L’arribada d’un fill et condiciona i et fa canviar les prioritats.
Jo sempre he estat músic, però abans que nasqués el meu fill era un músic que venia assegurances; treballava a l’empresa del meu pare, ell era agent d’assegurances i tenia una corredoria en què treballàvem tota la família. Però també eren moments de canvi a Montsegur Assegurances, i aquests canvis van propiciar que jo pogués prendre aquesta decisió que tant va marcar la meva vida: vaig decidir deixar la feina i començar a fer classes de música professionalment, ja en feia alguna, al local d’assaig, però vaig decidir oficialitzar-ho, i així va començar la meva nova vida, com a músic, impartint classes i continuant fent concerts amb els Hysteriofunk.
Ja fa vint anys, doncs, que vaig muntar l’Espai de Música Moderna, i vint anys després em sento realitzat, sense parar de patir per la incertesa que provoca treballar per compte propi, però content de dedicar-me a la música al cent per cent.
Em deixeu parlar de la importància de les extraescolars? L’altre dia a la mostra de final de curs ho intentava explicar: aquestes assignatures que els nostres fills fan després de l’escola són summament importants per a ells. Que facin esport, que facin idiomes i repàs, però que facin també assignatures artístiques: dansa, teatre, música!
Manllevant les sàvies paraules d’Albert Gumí, cal agrair els pares que apunten els seus fills a les escoles de música, ja que donar una educació musical als nostres fills és fer-los un regal infinit. L’entorn musical, artístic i curull de sensibilitat en què estan aquella estona a la setmana, escoltant música, desxifrant una cançó o aprenent alguna escala o un ritme, no té preu. La música, segurament, és el que més els acompanyarà al llarg de les seves vides (quantes vegades escolteu música durant el dia, voluntàriament o involuntàriament, compteu-ho avui i us sorprendreu) i poder-la entendre d’una manera més profunda els ajudarà a relacionar-se amb aquesta disciplina artística d’una manera més íntima. Per això us animo que els vostres fills es submergeixin en aquest medi tan estimulant i beneficiós.
Valgui aquest article per començar la celebració dels vint anys de l’Espai de música. Per molts anys!