“¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción,/ y el mayor bien es pequeño:/ que toda la vida es sueño,/ y los sueños, sueños son”
(La vida es sueño, Calderón de la Barca).

La il·lusió es pot definir com el sentiment d’alegria i satisfacció a causa de l’assoliment o adquisició d’alguna cosa o l’esperança d’assolir quelcom que es vol. Etimològicament, prové del llatí illusio que significa engany. També té un segon significat: el de percepció o distorsió errònia de la realitat. “La vida és feta d’il·lusions. Entre aquestes il·lusions, algunes triomfen; són les que constitueixen la realitat” (Jacques Audiberti).

La il·lusió va unida a l’alegria i les ganes de viure. Sempre hem de mantenir viva la il·lusió, com els infants. Tenir curiositat i deixar-se sorprendre per allò que la Divina Providència ens depara.

La il·lusió és un motor que ens ajuda a avançar, a no aturar-nos malgrat les contrarietats i problemes que vagin sorgint en el nostre caminar. “Il·lusiona un adult i es convertirà en nen. Il·lusiona un nen i mourà el món” (Roberto Martínez Guzmán).

La il·lusió es contagia i es propaga. Viure amb il·lusió és començar cada nou dia amb projectes i desitjos i lluitar per fer-los realitat, amb ganes d’aprendre, ganes de lluitar i de viure. “Quan t’aixequis al matí, pensa en el privilegi de viure: respirar, pensar, gaudir, estimar” (Marc Aureli).

No calen grans objectius ni grans projectes. De vegades, les coses més senzilles són les que més il·lusió ens aporten. Tenir il·lusió és sentir que tinc coses a fer i alguna cosa que puc donar. És sentir-me útil. Trobar “el meu lloc” al món i estar amb la gent que vull.

Les situacions que ens proporcionen més il·lusió i felicitat no són les materials, sinó les relacions personals. Aquestes s’han d’estimar i tenir cura amb una atenció singular. Espero amb especial il·lusió les trobades i les reunions familiars. “La felicitat no és en les coses grans, sinó a saber gaudir de les petites” (Papa Francesc).

La il·lusió és perspectiva de futur. És viure amb esperança i optimisme. Gaudint del moment present de cada ocasió que ens brinda la vida, i somiar en un futur esperançador.

Viure amb il·lusió és tenir petites fites, somnis per realitzar. Tenir una finalitat. És viure una vida amb sentit, una vida amb propòsit. Les il·lusions van canviant, perquè anem evolucionant. “Créixer és perdre algunes il·lusions per adquirir-ne d’altres” (Virginia Woolf).

Viure amb il·lusió és també tenir ganes de somiar. No és pecar d’ingenus pensar que podem contribuir a fer un món millor. No és una quimera. És responsabilitat no sols dels governants i polítics, sinó de tots i cadascun de nosaltres. No hi ha res pitjor que perdre la il·lusió. Si perdem la il·lusió és com si estiguéssim morts. Perquè vol dir que també perdem les ganes de lluitar i de superar-nos. Quan es perd la il·lusió, moltes vegades es perd l’alegria. “La vida és una obra de teatre que no permet assajos… per això canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida” (Charles Chaplin).

No permetis que ningú no et tregui els teus somnis. Molts es podran complir, amb la teva perseverança, paciència i fe. Hi ha gent que et dirà que ets ingenu o ets un somiador, però beneït el somni del qual neix una il·lusió. Prefereixo pecar d’optimista que de pessimista. Intento viure i encarar cada dia amb la il·lusió per les petites coses i per les grates sorpreses que cada nou dia m’ofereix.

Viure amb il·lusió és viure amb esperança i confiança en Déu. Tinc la il·lusió i em fa molt feliç parlar de Jesús i compartir els meus sentiments amb vosaltres. Viure amb il·lusió és saber que no tot s’acaba en aquesta vida. Que tot té una transcendència. Que la vida veritable és la vida celestial, la vida eterna.