Just fa una setmana se celebrava la darrera sessió del Consell General del període de sessions. No tornarà a haver-hi un ple fins al setembre, però el de dilluns passat va deixar prou perles per acabar de passar l’estiu.
Una de les més sonades, al meu entendre, la va deixar anar el cap de Govern per “justificar” el retard en l’entrada a tràmit parlamentari del projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, avui més coneguda com a llei òmnibus. Diu que es van confondre i es pensaven que el període de sessions parlamentàries acabava a finals de mes, però aquesta confusió és, com a mínim, poc creïble venint de persones amb una llarga experiència en la política com és Xavier Espot i d’altres que l’acompanyen tant en el Govern com en el grup parlamentari.
Una altra de molt bona la va dir el ministre de Finances. Fer lleis “parcials” és fer “pegats” que “no arreglaran el problema”. Ho va dir defensant la necessitat de la llei òmnibus. Amb aquesta visió s’entén perquè totes ho acaben sent. Però cal veure que per tocar moltes tecles no deixen de ser pegats, sovint posen molts pegats a diferents llocs, fet que dificulta encara més el seguiment de la legislació al qual està obligat el ciutadà. Potser el més adequat seria fer lleis “parcials” i tractar una única temàtica però que fossin completes en elles mateixes, no? Potser val la pena recordar que la Llei de caça encara vigent no contempla ni com a falta que sigui necessari un permís d’arma per ser caçador o que no es pugui participar de la pràctica sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies. I també cal tancar el cercle fent el corresponent desplegament reglamentari, que massa sovint es queda en un calaix.
I això només són dues de les “perles” que es van sentir dilluns passat al Consell General, que demostren que a vegades es vol fer creure a la ciutadania el que no és.