Que en política tot s’hi val, m’ho va fer veure, fa un paquet d’anys, una persona que va acabar sent víctima d’aquesta màxima. Jo li vaig respondre que no era cert, que no hi estava d’acord, que la política era aquell sistema, agradi més o menys, i certament millorable, que ha d’impedir que hom pugui fer el que vulgui, aparcant valors i respecte. Amb els anys, però, vas adonant-te que la política fa aflorar les baixes passions d’algunes persones amb ambició. Allò que es coneix com a picar pedra, per exemple, molts pretenen saltar-s’ho i arribar i moldre. I alguns fins i tot ho aconsegueixen! D’altres es creuen superherois per sobre del bé i del mal per estar momentàniament en la cosa pública i d’altres es pensen que tot ho poden perquè pertanyen a una mal anomenada classe política. En fi, que hi ha comportaments, pensaments i falses conviccions per a tots els gustos. I això passa a tot arreu. Aquí també. Deu ser el preu a pagar per gaudir de la democràcia o potser és cosa de la mundialització. A Andorra, a pesar de tot, no som tan diferents. En conclusió, no, en política no tot s’hi val. Em nego a resignar-m’hi.

Fa uns dies, llegia notícies relacionades amb els efectes de la dana que va colpejar severament l’Horta valenciana i quan em pensava que ja res em podia sorprendre, llegia que el partit d’extrema dreta VOX demanava que es destinés els diners dels pinganillos per traduir les llengües cooficials al congrés als afectats pel desastre. Es referien a aquella iniciativa de les corts espanyoles que permet expressar-te en la llengua de la teva comunitat autònoma, reconeguda com a cooficial, i no en castellà. Catalans, gallecs, valencians i bascos poden emprar la llengua pròpia mentre un equip d’intèrprets va traduint les intervencions al castellà, per a la resta de parlamentaris que no entenen el català. És cert que havent-hi una llengua de tots, entesa i parlada per tots, pot semblar un pèl absurd establir tota aquesta costosa infraestructura. Però en països multilingües com el Canadà, fa temps que es reconeix i es permet l’ús de les llengües cooficials; al parlament d’Ottawa es parla també francès i es tradueix a la resta de diputats no francòfons. Es tracta d’un exercici de normalitat democràtica i de respecte cap a les cultures i llengües que sovint són minoritàries. I acabar dient que els diners que costa tot això podrien destinar-se a ajudar la Comunitat Valenciana és una regressió democràtica i moral a les que té acostumats als espanyols el partit d’Abascal. Un Estat ha de poder fer front a una catàstrofe sense fer passes enrere en drets adquirits. Sort que quasi mai se’n surt. Ja veurem amb un govern liderat pel PP. No, en política no tot s’hi val.

Però tornant a allò de la normalitat democràtica i institucional. Recordo com alguns diputats de partits independentistes es posaven les mans al cap quan els dels partits espanyolistes van començar a expressar-se en castellà a la cambra catalana, llengua cooficial a Catalunya, recordem-ho. Afirmaven amb indignació i sovint també amb menyspreu que alguns diputats parlaven castellà des de la tribuna d’oradors, com si això fos un sacrilegi. Ara, per sort, es veu ja com quelcom més normal, però, igual que a alguns polítics de la carrera de San Gerónimo els surt urticària en sentir el català a les corts de Madrid, a alguns polítics catalans també els surt urticària, encara ara, quan han d’escoltar la llengua de Cervantes al parlament del Parc de la Ciutadella. I a Catalunya, aquest equilibri lingüístic és fins i tot més democràtic i normalitzador que a Madrid: no cal el servei de traducció simultània. Com és natural, tot i que a molts els faci recança, tothom entén el castellà i el català. La fluïdesa en el canvi de llengua és encara més evident i natural. Si parlem de normalitat democràtica, parlem-ne en tots els sentits.

L’altre dia en vaig fer 47. Els mateixos que fa que les sondes Voyager viatgen per l’espai interestel·lar. Des de tan lluny, penso, veuríem alguns comportaments humans impropis i absurds. Però, també ens assaltaria, segur, la vergonyeta. Que passeu un bon dia.