L’enginyer agrònom Jordi Deu i l’equip de l’empresa Silvagrina han enllestit una guia d’actuació per al control de l’erosió en alta muntanya, un sistema protagonitzat pels ramats d’ovelles 

Una guia per al control de l’erosió dels sòls d’alta muntanya: per què és necessària?
Perquè en general les autoritats polítiques no tenen consciència de la importància del control de l’erosió. Recordareu la catàstrofe natural que hi va haver a Sant Julià el juliol del 2015, aquella tempesta tan forta que va deixar sense aigua Escaldes.

Oi tant!
Vam haver d’aplicar unes mesures correctores improvisades. Vam tenir la sort que ens van sortir bé. Aleshores vam escriure una ponència conjuntament amb l’ARI, amb en Benjamí Coma, i quan la vam presentar hi havia tècnics de la Unió Europea, de Montclima. Ells tenen comprovat que per cada euro que es gasten en prevenció de riscos, es recuperen set euros a l’hora de la restauració, quan es produeixen inundacions, incendis, etcètera. Ens van contractar perquè els preparéssim una guia metodològica.

De possible aplicació als territoris d’alta muntanya.
Ara ja la tenen al calaix i el pas següent és que es faci la legislació corresponent. Cal que tècnicament aquests problemes es gestionin i l’experiència demostra que s’han deixat bastant de la mà de Déu, no s’ha pres consciència del tema i no s’ha fet una ordenació del territori per poder prevenir aquest tipus de riscos.

Aquí a Andorra tampoc?
Tampoc. S’han fet fer estudis, el Govern ha contractat estudis que estan al calaix del Govern, però de moment aquesta ordenació no ha passat a més, que jo sàpiga.

Anem al contingut: què són les eines NBS que proposen?
Són les sigles de Natural Based Solutions. Són solucions basades en la natura, i són les que vam provar al Claror. Em va inspirar recordar que quan era petit havia fet de pastor: a casa teníem un ramat, i llavors amb el padrí fèiem apletament de les ovelles per als camps, els prats, i anàvem canviant la pleta cada dos o tres dies, per afermar el terreny. I se’m va ocórrer que seria una bona solució poder-la aplicar allà dalt abans de fer les sembres. 

I?
I la veritat és que va funcionar molt bé: hi va haver vuit vegades més de producció de biomassa i és una activitat que es pot fer a baix cost. A banda,  em va semblar d’interès fer baixar els animals per aquells pendents, amb aquella erosió tan forta que havia fet a la muntanya, on no hi havia altra manera de poder-ho solucionar, perquè no s’hi podia accedir ni amb màquines, ni manualment les persones tampoc ho tenien fàcil per accedir-hi. Les ovelles xafotejaven i van regularitzar el terreny abans que es poguessin sembrar. 

Al Claror?
 Sí, amb un ramat d’ovelles per allà als voltants de casa Llumeneres. Lluís Mas molt voluntàriament va cedir-lo el primer any perquè poguéssim fer proves a veure si funcionava, s’hi va prestar desinteressadament. I després quan vam veure que havia funcionat, el Comú el va contractar l’any següent per continuar aquest tipus de treballs. I la veritat és que van anar molt bé, i a més a més a baix cost.

Calen moltes ovelles?
Sí, la veritat, era un ramat molt gran, de  gairebé 1.500 caps. Però també es pot fer amb ramats més petits. El problema és que a Andorra no tenim prou ramats per poder abordar aquestes tasques, així que ja hi comença a haver competència entre els comuns, que ja s’han començat a adonar que els treballs d’ovino-remeiació són importants i volen tenir ramat a la seva parròquia. I en certa manera se’l van prenent els uns als altres. Caldria fomentar que hi pugui haver més ramats perquè, a banda de la producció d’aliments, també fan una feina molt interessant pel que fa al control dels riscos a la muntanya.

Les ovelles no només serveixen per adormir-se.
Les ovelles pasturen en zones de sotabosc que estan molt plenes de bardisses i d’arbustives. Les cabres també fan feina. Amb les unes i les altres fins i tot podem reduir el risc d’allaus a les parts altes. 

Expliqui, expliqui.
Normalment les allaus es desprenen de les parts més altes de les muntanyes. A la zona de sortida hi sol haver una planta, que és la que nosaltres vam utilitzar per poder fer la restauració ambiental de la zona de Claror, que és una herba que punxa, que se’n diu tècnicament Festuca eskia. I aquesta planta, si no està pasturada, jeu amb el pes de la neu i facilita el lliscament de l’allau. 

En canvi...
En canvi, si aquesta planta a les parts altes està pasturada, queda molt més curta i les fulles, que són rígides, funcionen com un ancoratge i aguanten millor la neu. És només útil per a allaus de neu humida, que són allaus de neu de fons.