Aquesta tarda, a la Biblioteca de Sant Agustí de la Seu, i el dia 25 de juny a l’hotel Roc Blanc, es presenta ‘Les aventures d’en Plomet, un trencalòs especial’, llibre solidari que signa Mariona Bessa

Qui és aquest Plomet?
Un trencalòs una mica especial, pobret, que té bastants problemes. Està inspirat en l’Aleix, un nen que viu aquí, a Andorra, i té una malaltia genètica anomenada síndrome de duplicació de MECP2, provocada per la duplicació d’aquest gen. 

Un llibre solidari, dèiem. 
Els pares de l’Aleix es van posar en contacte amb mi a través de la llibreria La Trenca i em van proposar d’escriure un conte per recaptar fons per a la investigació d’aquesta malaltia rara. Vaig dir que és clar que sí. 

I en va sortir un conte protagonitzat per animalets del país. 
Sí: un os, un isard, una marmota, una llúdriga i el trencalòs. Com que l’Aleix viu aquí el volíem fer molt d’aquí... En tot cas, és un llibre per a nens d’entre tres i sis anys, i vam pensar que era una bona oportunitat per introduir-los en la fauna del país. 

És complicat, però, parlar d’una malaltia i a nens?
No deixa de ser un conte amb una certa moral: ajudem els altres, siguem solidaris... I al final és un conte entretingut, i que no parla ben bé de la malaltia. El trencalòs té molts problemes: és miop, té una ala més petita que l’altra, va coix... Té certes similituds amb la vida de l’Aleix, a qui li costa parlar, moure’s... mil coses. Però el conte és la història d’un animalet que necessita els altres.

Llegidor. 
Si no coneixes la història de l’Aleix el pots llegir com un conte distret. Tot i que quan vaig a les escoles, el llegeixo i sempre explico qui és l’Aleix. 

Servidora és com el Plomet: miop com un talp. 
Som més, som més... a tots ens passa alguna cosa, oi? Tots, tard o d’hora, necessitem ajuda a la vida. 

L’Aleix coneix el conte?
Des de l’inici del projecte vaig conèixer la família, em van explicar com és el seu dia a dia, la malaltia. Fixeu-vos que jo soc biòloga, però la malaltia no la coneixia, així que també vaig aprendre coses. Quan va sortir el llibre, abans de Sant Jordi, li’n vam donar un exemplar, l’hi han llegit...

Com ajudem, amb el conte?
És un projecte on tothom col·labora altruistament: La Trenca, l’editorial Anem i Andbank, que va sufragar-ne la impressió. Marina Labella, que és companya meva, també biòloga, però que dibuixa molt bé, n’ha fet les il·lustracions. La recaptació anirà a l’Associació Europea de la Síndrome de Duplicació de MECP2 i a l’Hospital Sant Joan de Déu, per a recerca. 

Una malaltia molt minoritària. 
Crec que n’hi ha uns pocs centenars al món, de diagnosticats. Una malaltia que genera dificultats psicomotores, problemes en la parla... en fi. 

Per què vostè per escriure el conte?
Té gràcia, sí, sí. Jo soc autora de novel·la juvenil. Vaig escriure dos llibres, La captura i Torno en set dies, publicats per Barcanova. Havia fet una presentació a La Trenca i Toni Gibert em va tornar a contactar amb el projecte. M’hi vaig llançar de cap, és clar, quan vaig conèixer la història. 

Una biòloga en funcions d’escriptora?
A casa sempre s’ha llegit molt −els meus pares eren biòlegs, però molt aficionats a la literatura− i des de ben petita que m’encantava i que escrivia aquells diaris personals habituals dels adolescents. Bé, tot va anar de la mà, vaig compaginar la ciència amb la lectura i les dues coses estan relacionades.

O sigui que allò de “de ciències o de lletres”...
Ja ho veieu: de les dues coses.