Nova Galega de Danza representarà l’obra Leira no Camiño en el marc del festival folklòric del Contradans que se celebra aquest cap de setmana. El ball retrata la duresa del treball de camp i la importància de la figura femenina.

És la primera vegada que actuen a Andorra?
Sí, i tota la companyia està molt il·lusionada de participar en el festival folklòric del Contradans que enguany se celebra a la Massana.

Què ballaran?
Farem l’espectacle Leira no Camiño amb el qual vam quedar finalistes als Max 2021 i un dels nostres ballarins, Ivan Villar, va guanyar el premi al millor ballarí.

De què tracta Leira no Camiño?
És un ball que retrata la duresa del treball de camp i la importància de la dona al món rural. A Leira no Camiño veurem com era la vida de pagès: des de l’alba fins al capvespre, en les diferents estacions de l’any, d’un dia feiner llaurant el camp fins a trobades amb la parella... però sobretot es podrà veure l’essència de Galícia i com sempre s’acaba amb una festa, la Romeria.

I per què aquesta importància de la figura femenina?
Des de petit sempre em cridava l’atenció que les dones estiguessin a tot arreu: a casa preparant el menjar, a la Leira, cuidant els fills... per això vaig decidir centrar l’espectacle en elles. De fet, a l’obra hi ha tres dones i dos homes, i elles són les que porten la batuta. 

Un homenatge a les dones del camp.
La Leira és universal, es treballava a tots els pobles. I com que ho vaig viure des de petit, vaig decidir muntar aquest espectacle per retre un homenatge a tota la gent que va treballar llaurant les parcel·les de terra amb les seves mares.

Per tant, veurem un ball molt físic?
Doncs sí. Precisament vaig voler comptar amb el coreògraf Íker Gómez per aconseguir aquesta part més física de l’obra mantenint l’essència de les danses tradicionals.

La companyia Nova Galega de Danza destaca per la fusió de la tradició amb la contemporaneïtat. 
Som una companyia que ens inspirem de les danses tradicionals per crear un món nou i contemporani. Jo sempre dic: “No soc tradicional, però recullo el que m’ofereix”. 

I quan va decidir innovar?
Com molts, vaig començar aprenent les danses més tradicionals. Quan vaig començar a investigar, em vaig adonar que la meva passió seguia un camí diferent de l’après, se centrava a crear dansa sobre la tradició. És a dir, només agafant l’essencial de les danses tradicionals per crear el meu propi imaginari.

És a dir, només mantenen el més bàsic de les danses tradicionals. 
Exactament. Nosaltres només agafem la base de les danses més tradicionals, com de la muñeira o la jota, per crear-ne de noves. No ballem amb els passos tradicionals, sinó que ens limitem a mantenir l’essència dels passos.

D’altra banda, vostè farà un taller de dansa aquest diumenge. En què consistirà?
Intentaré traslladar la nostra cultura, perquè puguin entendre què és el que fem, d’on venim i on anem. Aprendran danses tradicionals de Galícia com la muñeira i els ritmes bàsics i a partir d’aquí que es deixin portar i que investiguin què poden crear amb els ritmes de les danses tradicionals.

En quin punt es troba la dansa tradicional a Galícia?
Hi ha un gran moviment associatiu i molts balladors tradicionals que lluiten per mantenir vives les nostres tradicions.