Nutricionista, creador d’un mètode propi, l’equip de Dani Ciscar s’implanta al país, amb l’obertura d’una seu. S’adreça als esportistes, professionals o no, però també al públic en general

Nutrició científica?
Un nou concepte que jo vaig crear, una nutrició amb rigorositat científica perquè fem proves analítiques per veure com està la persona, en quin punt es troba la seva salut, i a partir d’aquí entenem quina alimentació necessita, quina suplementació, quin exercici. Les recomanacions són les ideals per a les seves circumstàncies fisiològiques, bioquímiques. 

On rau la diferència del mètode? 
És una nutrició avançada. Els nutricionistes convencionals no tenen coneixements d’interpretació analítica. Hi vas i generalment no et fan proves analítiques, o la bàsica, amb molt pocs paràmetres. Nosaltres hi posem cinc vegades més, i per tant tenim cinc vegades més informació. 

I?
Amb un millor coneixement de com es troba la persona, sabem què necessita. Amb rigorositat científica. 

Exemples?
Per exemple, fem una prova de minerals en l’organisme (magnesi, calci, seleni...), en els teixits, per entendre la situació micronutricional. Un paràmetre que es diu LDL oxidada, on determinem l’envelliment, cosa que no miren mai els metges ni els nutricionistes. Un aminoacidograma, els àcids grassos (Omega 3, 6 i 9...) i un estudi bioquímic, amb estudi enzimàtic, hormonal... 

Impera la idea que si menges de tot, tens el que necessites. 
Això és molt abstracte, què és una alimentació equilibrada? És aportar la quantitat de vitamines, greixos, proteïnes, etcètera, que necessita l’organisme, però quines són les teves necessitats? Com ho saps sense analítiques, si tens una deficiència?

Què acostuma a fallar més?
Carències en calci, en vitamina D, en seleni, vitamina C, o en sodi i potassi. També deficiències en aminoàcids, com ara glutamina, taurina...

Ni sabia, que menjo seleni. 
Doncs és un antioxidant. Si hi ha carència, envelliràs abans, fins i tot un procés oxidatiu molt alt dona origen a l’aparició de malalties com el càncer. No apareixen per casualitat. 

Complicat, això d’alimentar-se. 
No, és fàcil quan tens coneixements o confies en algú que en té i t’ho planifica. És estressant quan vas a un nutricionista que et fa una dieta rígida que et genera estrès. Nosaltres això no ho fem, mirem què t’agrada o no, les dades analítiques, i planifiquem una alimentació que mengis de gust i t’aporti allò que necessites. Estrès, zero. 

Al nutricionista hi vaig si tinc un problema o vull baixar de pes. 
Doncs no. És ideal anar-hi quan estàs bé, per aprendre a menjar, perquè et doni eines. No cal emmalaltir. Com anar al metge, tampoc no cal esperar a estar malalt. Nosaltres et reeduquem. 

A Andorra hi ha molt esportista.  
Tenim una especialitat. Per a esportistes amateur o d’elit, perquè rendeixin més, per posar el seu cos al cent per cent, a través de l’alimentació i de la suplementació. Nosaltres hem formulat un suplement que incorpora deu suplements en un de sol. 

La resta no hem de ser tan estrictes, oi?
Què vol dir estricte? El terme és molt abstracte, la nostra planificació és amable, deixa gaudir del menjar, però que sigui natural, equilibrada. 

Doncs aquí estareu. 
Venim a ajudar la població andorrana a alimentar-se millor. Passarem consulta, però també farem xerrades perquè cadascú apliqui aquests coneixements a la seva vida diària.