Exalcalde d’Oliana i expresident del Consell Comarcal, Ventura Roca segueix al peu del canó, ara empenyent amb l’Associació Oliana, Art, Història i Cultura. Impulsa la reedició de les postals de Ramon Sala

Associació Oliana, Art, Història i Cultura.
Bé, som gent d’Oliana que fa anys vam crear aquesta associació, que intenta vetllar per les coses del poble, el patrimoni, les festes, les tradicions... L’última actuació que vam fer va ser participar en la restauració del campanar d’Oliana, això ja fa temps. Ara a veure si reprenem l’activitat. De moment hem començat per publicar aquestes postals de Ramon Sala. Tenim altres projectes en cartera. Però bé, hem d’anar fent a poc a poc.

És una entitat necessària.
Bé, exactament crec que són quinze anys des que la vam crear. Déu-n’hi-do. El que passa és que hem anat fent a poc a poc. Ara estem molt il·lusionats per tirar endavant.

Cal que la societat civil es posi en marxa.
Perquè als pobles tenim patrimoni, tenim moltes coses que de vegades semblen insignificants i no s’hi ha donat importància. Per exemple, hi ha les anècdotes que explica la gent gran, gent que va marxant. De fet, la transmissió oral s’ha perdut moltíssim, perquè abans encara es parlava molt, però actualment el fet de parlar gairebé no existeix. 

Marxem a la quinta forca a conèixer piràmides i ignorem què hi ha a la vora.
Sí, exactament, de vegades anem a buscar coses molt llunyanes perquè també ens ho donen tot organitzat i tot fet, i aquí, al peu de casa, tenim aquestes històries i aquest patrimoni important per anar cuidant i reivindicant. Per exemple, teníem el pou del gel d’Oliana, una construcció que la gent desconeixia!

Ja ho pot ben dir.
Li posaré un exemple: tenim la catedral romànica més important de Catalunya, que és la catedral de la Seu, i alguns cops, quan parlem amb gent, ens adonem que hi ha persones que no han estat mai a l’interior, ni en saben gaire.

Com pot ser?
Passa el mateix als pobles amb les capelles, o amb els carrers, o amb una façana que segurament té molt de valor. És cert que hi ha associacions com la nostra, i gent que conserva aquest coneixement, però... Bé, potser és que no ho hem sabut transmetre. 

A Oliana van trobar, a la capella dels Àngels, unes pintures barroques desconegudes fa un parell d’anys.
Estaven tapades amb calç, eren pintures molt grosses. Però allà estan i no s’hi ha fet res més. Confiem que quan hi hagi els diners suficients es puguin recuperar.

Si la societat civil pressiona, els polítics es posen les piles. O no va així?
Bé, sí. Cal reivindicar, demanar que aquest patrimoni es pugui anar recuperant. És cert que sempre hi ha coses per fer, als pobles, moltes necessitats, i el patrimoni i la cultura queden de banda, es descuiden, van quedant al racó. 

Per això valia la pena recuperar aquestes postals d’en Ramon Sala?
Sí, hem pogut editar postals que havia fet ell de l’any 1991 al 2007. Com dèiem, que algú d’aquí, del poble, fes aquestes postals té un gran valor, perquè tenen molt de valor. Algunes voltaven per les cases i calia donar-les una altra vegada a conèixer. També suposa reivindicar i fer un reconeixement a la gent com ell que han fet petites coses per al poble desinteressadament. I en Ramon Sala va fer postals, cartells... ha fet molt. Es mereixia aquest reconeixement.

Canviem de tema: forma part dels irreductibles del ‘No a la guerra’ a Oliana.
Sí, sí, anem continuant: cada dilluns davant de l’Ajuntament. Som sempre els mateixos i seguirem, perquè la pau és possible. A vegades et sents desanimat perquè hi falta gent que hi podria ser. Però bé, som els que som i hem de continuar i continuarem.

Són incombustibles.
Com dic, de vegades et desanimes quan veus que en comptes de desinflar-se, cada vegada hi ha més guerres. Però nosaltres continuarem.