Fins a l’últim dia ha esperat Fernando Buté per donar-nos a conèixer la seva música: s’acomiada del país  amb un concert a La Fada Ignorant. Demà.  Però segur que això és només un fins aviat

Serà un a reveure, esperem. 
Exactament, és un concert de comiat i és el primer cop que toco a Andorra. Porto deu anys com a músic independent i com a productor cultural al meu país, Argentina. Aquí he estat treballant de cambrer a pistes i vull dir així a reveure als amics que he fet. Ara marxo a Barcelona. Però deixo la porta d’Andorra ben oberta.  

Segur que ens encantarà i li retraurem que s’hagi esperat tant. 
Però abans no es va donar l’oportunitat. En tot cas, és una manera de tancar una etapa. Segur que vindran noves oportunitats de tornar i presentar la meva música novament. Aquest és el propòsit. 

Doncs parli’ns de la seva música. 
Bàsicament faig música pròpia i algunes versions de la que m’inspira: música d’arrel llatinoamericana barrejada amb el so afro i el jazz, però també amb músiques natives sud-americanes. En aquest concert les interpretaré amb veu i guitarra. 

Comença a sonar bé. 
També tinc molta influència de la música que es fa per aquí: de Serrat a Nino Bravo, entre d’altres. També m’han influït els cantautors de la  Nova Trova cubana. En aquest concert vull compartir el recorregut de deu anys que he fet en la música. 

Serrat  i Nino Bravo els ha incorporat per aquí o els portava de sèrie?
Una de les primeres cintes de cassette –imagineu-vos, encara soc d’aquella generació!– que vaig tenir era de Serrat, regalada pel meu pare. Ell i altres artistes d’aquest costat del món els he anat escoltant des de ben jovenet, per sort. Estudiar les seves cançons m’ha ajudat a compondre les meves. La seva poesia meravellosa...

Com es fusionen Silvio Rodríguez i Nino Bravo? A mi em ‘xiflen’, però tenen poc a veure, diria. 
Nino Bravo és una llegenda de la música popular. També el cubà forma part del cançoner universal en castellà, crec que és aquest el punt en comú, més que el contingut dels temes o la música. Han transcendit.  

Les seves composicions personals...
M’interessa molt més la poesia disruptiva que la romantitzada, la veritat. Les meves cançons van molt per la banda més polititzada. Parlo molt sobre la identitat, sobre els pobles originaris, sobre els pobles en lluita com és el poble català. He trobat que connecto molt amb la seva lluita. 

Aquí ja està més a prop de Silvio Rodríguez.
Per descomptat. Ell ha fet un cançoner molt transcendental i que influeix en artistes emergents a Amèrica Latina, músics que surten dels carrers, combatius. La poesia no està perduda, la poesia de la identitat: del carrer, del barri, del poble... 

Ja que parla de política, al seu país hi ha el senyor de la motoserra...
Uf! És una situació antidemocràtica, podríem dir. Tot el que està passant en l’àmbit econòmic, social, està fent que molts migrem. Ja ho estaven fent molts argentins, però aquest any s’ha fet molt més profund el fenomen. Tant dels que estan d’acord amb ell com els que no, tots estan marxant per igual. Les circumstàncies obliguen. Just parlem el Dia de la Memòria, Veritat i Justícia que celebrem a l’Argentina.

Tres valors molt a la baixa, arreu.
Hi estic d’acord. 

L’experiència a Andorra, com va?
Sento que el país m’ha rebut amb els braços oberts, no puc sentir més que agraïment. És un país on treballes molt el tema de les emocions, estàs com tancat entre muntanyes i has d’aprendre a portar-ho. Però el dia a dia ha estat molt bo, i això que no he fet música. Bé, a casa, és clar, i he aprofitat per gravar vídeos a la muntanya espectaculars. 

Doncs fins aviat?
Per descomptat. Sobretot recordant els magnífics moments parlant de música amb el Toni de La Fada.