Artista i pintora contemporània castellonenca. Aquesta tarda inaugura una mostra a la sala d’exposicions de l’ambaixada d’Espanya titulada ‘Fragile’. 

Primer de tot, qui la va inspirar o introduir en el món artístic?
La pintura ha estat sempre una constant en la meva vida. De fet, no recordo ni tan sols quan vaig començar a dibuixar, perquè era petita! Sempre he tingut una gran passió envers el món de l’art i la pintura. Si hagués de recalcar la figura d’una de les meves inspiracions et diria la meva àvia, que és francesa, i li encantava dibuixar! Per la meva part materna, he tingut familiars als quals també els agradava el món de l’escultura. 
 
Es va llicenciar en Psicologia i també en Dret. Per quina es va decantar?
A nivell professional, em vaig acabar desenvolupant com a psicòloga. Per a mi, tota la part artística té a veure amb un vessant psicològic molt important! Sense anar més lluny, dins de la meva obra hi ha certa influència psicològica i psicoanalítica. No només per a poder projectar les meves inquietuds, sinó per veure quin sentiment evoca en l’espectador i quines emocions li desperta.  
 
Ja havia descobert el Principat. 
Conec Andorra perquè des de la meva infància he vingut uns quants cops amb la família. De fet, guardo molt bons records aquí i mantinc cert lligam amb el país. A part, és un indret que a mi personalment sempre m’ha inspirat moltíssim! Els seus paratges naturals, les muntanyes i les seves valls, m’han brindat des que vinc una sensació de refugi molt agradable. D’altra banda, Andorra és un punt que connecta molt bé els meus orígens francesos amb la meva procedència espanyola! Té per a mi un valor afegit.
 
 Els seus quadres es banyen de blau  i recorden clarament els oceans. Quin missatge hi ha al darrere?
Tot i que a les meves obres es visualitza molt el color blau i es desprèn la imatge dels llits marins, el seu enfocament és més general. Així, tracto el món natural en la seva totalitat, ja que hi ha altres quadres que presenten uns registres diferents. Tanmateix, és veritat que la temàtica del mar t’ofereix una sensació molt immersiva i envoltant! De fet, la meva pintura em crea una sensació hipnòtica i meditativa que em proporciona ficar-me de ple en el moment de composició. El treball en gran format, sumat als seus tons i relleus, aporta al públic un equilibri. 
 
Com aconseguir imprimir l’efecte de volum i textura en les seves obres?
El resultat dels meus quadres es basa en un conglomerat d’elements que s’allunya bastant dels mitjans pictòrics convencionals. M’agrada barrejar diferents tipus de sorres, aglutinants i fins i tot materials que pugui reciclar. De fet, hi ha obres en les quals passo els seus materials per elaborar altres composicions. Podríem dir que és un treball de collage! 
 
No només il·lustra el mar. 
La visió global dels quadres no pertany tan sols a l’espai marítim, sinó a un vessant més ampli de la natura. A més, depenent des d’on s’observi la pintura, es poden percebre sensacions diferents. Per exemple, des de lluny es contempla un equilibri, però si t’hi acostes prou, podràs valorar la riquesa de la seva tècnica! És important entendre que un pot concebre l’obra com si la mirés des del fons de l’oceà, com ara des d’un pla aeri. La percepció i apreciació de l’espectador és totalment subjectiva. 
 
Ha portat una mostra anomenada ‘Fragile’. Quantes obres comprèn? 
L’exposició conté un total de 12 composicions. La temàtica gira envers el canvi climàtic i les amenaces del nostre ecosistema terrestre. Tanmateix, el seu pretext i missatge va més enllà de mostrar el fons marí. El seu rerefons posa de manifest la contaminació dels oceans, amb l’abocament de petroli i de micro i macroplàstics. Per descomptat, el discurs mediambiental està molt present. També es plasma el rastre dels tecnofòssils, que són tots els objectes que deixarà la nostra humanitat en la superfície. 
 
És, per tant, un al·legat per conscienciar sobre l’explotació natural?
Jo diria una reflexió. L’objectiu no és altre que fer pensar a la gent i expressar que som nosaltres mateixos els responsables de la destrucció del nostre ecosistema. Vull que els visitants es demanin com pot cadascun d’ells millorar aquesta situació aportant el seu granet de sorra o amb la decisió de petites accions. L’art té sempre una part de denúncia, no pretén solucionar, sinó qüestionar certs temes.
 
Per últim, creu que la tecnologia no beneficia el nostre ecosistema?
Estem vivint una revolució tecnològica bastant accelerada i que està produint una amenaça en els recursos naturals.