A Esther Piquer la podem considerar novel·lista accidental, perquè en realitat és criminòloga, a banda d’advocada. Aquesta tarda presenta ‘Alter ego. Ventanas rotas’ al Roc Blanc. Thriller, per descomptat

Comencem pel començament.  
Jo soc criminòloga, vaig estudiar Dret, amb un màster d’advocacia, sí. El crim, la delinqüència, des del vessant analític, acadèmic, m’ha interessat sempre molt. En acabar la carrera, el 2014, sentia la necessitat de plasmar en paper aquelles teories criminològiques que més m’havien marcat. 

Va agafar la ploma i... 
Posar-me a novel·lar-les era una manera d’entendre-les millor jo mateixa. En principi això era tot: intentar entendre els conceptes teòrics. Em vaig inventar una protagonista, etcètera, i em va sortir una petita història. Així que afegint-hi uns quants elements típics de la narrativa em va sortir ja una primera versió d’Alter ego.  

Com qui no ho vol. 
Però de totes maneres d’això ja feia molts anys. Durant el temps el vaig anar modificant i un dia vaig decidir autopublicar-lo. Ara, un segell d’aquí, Neela, em va proposar d’editar-lo.  Ara el llibre sí que ha fet un salt qualitatiu. 

Quin goig! Ara expliqui’ns una miqueta de què tracta.  
És un thriller psicològic que protagonitza una criminòloga. Es queda tancada la nit de Cap d’Any en un joc d’escape room, juntament amb altres persones. El que era un simple joc es va transformant en una guerra psicològica. Surten els seus dimonis i el seu alter ego, el meu altre jo, en qui confio. 

El plantejament ja fa angoixeta.  
Sí, una mica, una mica. És difícil de llegir o, millor dit, és bastant complex i fins que no arribes a la meitat del llibre no entens què està passant. Al final, encara fa una última volta i tot allò que pensaves haver entès... doncs resulta que tampoc. 

Ens posa les dents llargues.  
Intento jugar amb el lector. Vaig deixant pistes. Per exemple, hi ha uns QR que enllacen amb un compte d’Instagram on suggereixo itineraris de lectura, dono pistes... També el pots obviar. 

Què aporta un criminòleg a la novel·la negra? 
No em compararé amb grans autors, per descomptat, que sense ser criminòlegs escriuen uns thrillers espectaculars. Jo soc molt fan del gènere. M’entusiasma per exemple John Katzenbach, especialment El psicoanalista. A banda d’això, crec que jo puc aportar aquest vessant acadèmic i de realitat, perquè hi ha moltes coses extretes dels apunts de la carrera, de casos pràctics. 

La realitat, que supera la ficció.  
Hi ha parts on deixo volar la imaginació, és clar, però el punt real és el que jo penso que acaba generant més por, les situacions que tenen una base científica. Per exemple, hi ha la teoria de l’acció racional, quan penses cometre un delicte, fas un balanç de costos i beneficis. En segons quins delictes, és clar, no en els passionals. 

Molt interessant. Potser hauríem d’haver començat preguntant què és un criminòleg, ara que hi penso.  
Cert, no és gaire sabut. De fet, jo en acabar la carrera anava a buscar feina i ho havia d’explicar constantment. Al primer capítol del llibre diria que ja queda explicat, a través d’una faula. Explico la diferència de la criminalística, que és el que veiem a les sèries tipus CSI. Però grosso modo diré que la criminologia estudia el delicte des de la perspectiva de la prevenció per una banda i de la reinserció per l’altra.  

Pensàvem en allò de posar-se en la ment del criminal... 
Sí, és una ciència multidisciplinària, així que estudies psicologia, sociologia, criminalística... De moment és cert que no té tanta sortida com m’agradaria, per això vaig fer una altra carrera. 

I aquest interès seu? 
Des de ben petita que tenia aquesta curiositat per entendre el fenomen de la delinqüència. El meu pare és policia i em portava a comissaria. Nosaltres som de Vic, tot i que jo porto a Andorra des del 2015, per cert. 

‘Alter ego’ es convertirà en una d’aquelles nissagues policíaques?
Tinc ja l’esquema per a una segona part, i aquí conclourà.   Però aquests relats no són les històries a l’ús de qui ha comès l’assassinat, això és criminalística. Jo em vull atansar més a la realitat.