Ens havia dit que la ciència, abans o d’hora, ho explica tot i ara ens posa al dia de l’estat de la qüestió. Manuel Suárez publica ‘La ciencia actual’. Divulgació i invitació a la reflexió, dues coses imprescindibles

Quart llibre. El presenta avui, a la biblioteca Sant Agustí.
A mi m’encanta escriure sobre les meves grans passions: la ciència, l’esport i l’educació, i he fet un llibre de cada. En aquest torno al tema de la divulgació científica. 

Predicar al desert?
M’interessa molt la reflexió, convidar a pensar. Totes aquestes coses que apareixen noves, en avenços científics, en tecnologia, m’interessa com arriba a la gent. Hi ha molt poca gent que s’interessa per la ciència, un 16 o 17%, i en canvi la ciència és la disciplina més potent que tenim per conèixer la realitat. 

‘Las ciencias adelantan que es una barbaridad’, cantaven Don Hilarión i Don Sebastián a ‘La verbena de la Paloma’.
Per això els meus llibres no són de divulgació a molt alt nivell, sinó perquè la gent entengui les coses amb senzillesa, amb claredat. Explico les coses que han passat pel mètode científic. L’homeopatia és molt respectable, o l’astrologia, i així fins a trenta disciplines que anomeno al llibre, són corrents però no han passat pel mètode científic. Ara, si a la gent els va bé, si hi creuen...

Uix, a vegades les patranyes poden ser perjudicials. 
Sí, sí, tots recordem Steve Jobs, que va morir d’un càncer de pàncrees que es podria haver tractat perquè va optar per la pseudociència. 

Anem al contingut del llibre. Una pinzelladeta per obrir boca. 
M’he entretingut en aspectes novedosos i que tenen molt a veure amb la nostra vida. Per exemple, els avenços en sexualitat. Per què som més infèrtils actualment? Perquè estem consumint una quantitat enorme de substàncies que destrossen la qualitat del semen. Baixa exponencialment i ens arrisquem a ser infèrtils. 

Veient-nos com espècie a vegades, no sé si és mala notícia.
També m’ocupo de com tractem les altres espècies. Per exemple, explico com d’infructuós va ser l’intent de criar en un parc zoològic exemplars de gall fer. Es morien, se’ls feia autòpsia i es veia que morien d’infart, per l’estrès d’estar tancats. Tot i que al medi natural la fauna també pateix molt estrès: excursionistes, boletaires, vehicles... 

Ningú no ens trobaria a faltar. 
Fins i tot espècies com el gall fer tenen problemes per l’excés de fauna ungulada: cabirols, isards, etcètera. Com que havia desaparegut el llop, que era el seu depredador natural. 

Parla també de neurologia.
Rafael Yuste, un dels més grans neuròlegs del món, diu que en un temps tots portarem xips al cervell que milloraran les nostres capacitats. O parlo de com, gràcies a les noves tècniques en genètica, s’està aconseguint que algú que havia perdut la parla la recuperi, o la mobilitat en un tetraplègic.  

Avenços a vegades controvertits. 
Alguns generen problemes, com aprofundir les desigualtats: qui es podrà permetre aquestes millores?

Res que no estem ja vivint. 
Efectivament, sí, tota la vida hi ha hagut desigualtats. La IA és la meravella de les meravelles, però també genera reptes que s’han de gestionar. No és en absolut inofensiva per exemple per al medi ambient: consumeix quantitats ingents de recursos, com aigua, en els grans centres de dades. Això no s’està dient massa.  

Cal buscar l’equilibri. 
Efectivament. Advertir aquests perjudicis no és estar en contra de la IA, que ja he dit que és una eina fantàstica, és el progrés. El problema és que es desenvolupa sense cap control i és sols a posteriori que s’intenta regular les males pràctiques. 

I el tema dels minerals rars. 
A la presentació també em detindré en com aquests nous materials incideixen en la geopolítica. Mireu els moviments de Donald Trump. I segueix havent-hi explotació infantil, com a les mines de cobalt del Congo. 

Sols hem fet un apunt del llibre. 
El cas és que la ciència es divulgui i es divulgui bé, perquè és cert que no és fàcil explicar la ciència. Però és imprescindible, i que tots reflexionem.