Trenta-vuit anys, ni més ni menys, porta l’Associació d’Amics de la Vall de Cabó, infatigable, difonent un dels textos cabdals dels orígens de la llengua catalana, els ‘Greuges de Guitard Isarn’ 

Al peu del canó. 
El manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn és un text importantíssim, amb el seu català arcaic. Significatiu per estudiar el feudalisme als Pirineus. Hem treballat durant tots aquests anys i ara continuem, creiem que s’ha de difondre més enllà de les fronteres de l’Alt Urgell i Andorra. 

Sembla lògic.  
Però sempre que es parla dels primers textos ens quedem en la comparativa de quin va ser anterior a quin, el primeríssim. Nosaltres sempre diem “un primer text”, no “el primer text”. No és el més important. A hores d’ara el primer text seria el fragment del Llibre dels jutges, de la Seu d’Urgell, en una forquilla del 1060 al 1080. 

No és cap competició.  
I no ens amoïna gens ni mica. La difusió la fem basant-nos en els 920 anys de la redacció dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet. I què volem fer? Durant deu anys hem estat difonent els Greuges, amb gent com Joan Anton Rabella, que els ha estudiat, o Josep Maria Salrach, que en va fer la datació. I potser ara caldria sortir al món, aprofitant aquesta data rodona. 

Sortir al món? 
Vam fer la inauguració dels actes a la Biblioteca de Catalunya, al març, i continuarem fins al març del 2026, amb diferents escenaris, com l’Institut d’Estudis Catalans, on també es farà una jornada dedicada als Greuges. A banda, continuarem amb jornades de portes obertes, com la que vam fer Divendres Sant, i que va funcionar molt bé. 

Bona afluència.  
Sí, sí. Bé, tampoc no ens enganyem, que això no és el museu del Barça, no ensenyem cap copa ni res. Però ens hem fet un web que està molt bé, crec jo, i a través del qual se’ns pot contactar i demanar “que som un grup de quatre i volem veure l’església”: doncs venim si podem i els la obrim. 

No és el Barça, és la llengua pròpia.  
És clar. Anem obrint, en dates com les Jornades Europees de Patrimoni, o quan grups −com els alumnes de la Universitat Rovira i Virgili− o entitats ens ho demanen.  

Aguantar una associació activa quasi quatre dècades deu costar.  
I sent una dotzena de socis! Suposo que és l’amor al patrimoni. Els Greuges els va descobrir Joaquim Miret, el mateix que va descobrir i estudiar les Homilies d’Organyà. Però el document dels Greuges no ha tingut la fama d’altres documents i aconseguir-ho ens ha animat sempre a continuar. 

La cultura des d’un lloc tan petit... 
Anem fent dins de les nostres possibilitats: pels pocs que som, estem molt actius i ens ho creiem. Ens autofinancem, amb alguna petita subvenció. Si moguéssim molts calers, què sé jo, ajudaríem a restaurar esglésies de la vall de Cabó que estan molt malmeses.

El públic respon? 
Tenim un públic molt divers. En una jornada com la de Setmana Santa ve des de gent que hi passa per casualitat fins a gent que ve ja amb lectures prèvies, amb molt d’interès per aquests aspectes històrics i lingüístics. Des que tenim el web, veiem que la difusió és més àmplia, a banda que hi ha un enllaç des de la Biblioteca Nacional de Catalunya, i així ens arriba molta més gent. Anem pel bon camí. 

I els alturgellencs, els andorrans? 
Insisteixo: això és minoritari. Qui té interès, qui és afecte a la terra i a la llengua ha vingut. A banda, voldria fer èmfasi en aquest nou web, on oferim molta documentació, des de l’Espai llengua a l’Espai Caboet, i l’apartat Greuges 920, que és l’agenda on anirem publicant tots els actes que anirem fent al llarg de l’any. Com a l’Instagram. 

Minoritari, diu, però és la llengua que tots parlem.  
Sí, sí, potser no caldria que fos tan minoritari, però parteixo d’aquesta base. A banda, un primer text, un pergamí, sigui quin sigui, no és que sigui un edifici per visitar, ni un quadre que es veu a cop d’ull, és un element que si no te l’expliquen i t’ajuden a interpretar-lo, no hi entens res. Per això, i insisteixo, hem volgut convertir el web en un espai de referència.