Grandvalira acaba d’acollir un parell de jornades, les Haglögs Skimo Camp, per fomentar l’esquí de muntanya, una disciplina ben antiga, recorda David Parra, i que ara cobra auge

L’esquí de muntanya...
Si mires la història, estava abans de l’esquí alpí. Es practica des de la prehistòria, per anar a caçar, a recollir aliments, per moure’s als espais habitats de la Terra sense enfonsar-se en la neu. Eren uns esquís amb els talons lliures, amb unes pells de ren o de cavall...

Bon apunt històric.
Arriba el desenvolupament de l’esquí alpí amb el desenvolupament militar, sobretot en la Segona Guerra Mundial: les tropes fan esquí per poder baixar els vessants ràpidament. Comença a haver-hi les primeres proves d’esquí on els soldats demostraven la seva habilitat en la baixada, i a partir d’aquí neixen les primeres competicions. Després, la burgesia veu que és divertit.

Et voilà.
A poc a poc comencen a néixer els primers centres d’esquí i es comença a popularitzar entre la burgesia, tot i que arriba un moment que ja es popularitza a tota la societat, perquè al final és un negoci i s’ha d’arribar al màxim de gent possible.

Que li ho diguin a Andorra. I ara, mirem cap a l’esquí de muntanya?
Aquí hi ha una opció més per oferir a la gent: alguna que ja està cansada d’esquiar o que busca altres coses.

Creixen els adeptes.
Però està més vinculat a la muntanya, oi?, als esports de muntanya, que no pas a l’esquí. Fins fa molt poc estava dintre de la Federació de Muntanya, tot i que s’ha inclòs dintre de les Olimpíades, però mira el que s’ha trigat a incloure’l, perquè no està dintre de la Federació d’Esports d’Hivern.

La pandèmia va ser un impuls?
Hi ha diferents causes que fan que l’esquí de muntanya es desenvolupi. Una va ser el material, el canvi. Tota la nova tecnologia que també arriba aquí, a l’esquí de muntanya. Hi ha esquís més lleugers, fixacions més lleugeres, esquís que són molt més fàcils d’esquiar que fa 20 anys, quan jo vaig començar, en els últims deu anys ha canviat molt.

Ah!
Però el cop fort sí que és veritat que és la pandèmia, amb les recomanacions de fer esports a l’aire lliure va haver-hi un boom.
Molts va provar i els va agradar.
Van trobar la vàlvula d’escapament per fer esport amb llibertat. A banda, el canvi d’hàbits aposta per un contacte més estret amb la natura, fer esports a l’aire lliure, esports aeròbics... 

Per als neòfits, millor amb guia.
Quan surts a la muntanya, l’ideal de tots els esports és començar amb una persona que en sap, una persona que et pugui ensenyar la tècnica. 

No és caminar i au!
Moltes vegades pensem que l’esquí de muntanya és molt fàcil perquè és com caminar cap a dalt i en realitat no. Sí que és així, caminar cap a dalt, però realment hi ha molta tècnica per economitzar els moviments, per ser més efectius, per cansar-te menys, perquè l’objectiu és gaudir-ne més.

A banda, el guia...
Et dona marges de seguretat, redueix els riscos que hi ha a la muntanya a l’hivern. És important conèixer la neu, saber com evoluciona, per evitar riscos. 
Però no hi ha risc zero, ens adverteix. 
Exactament. L’estat de la neu en un lloc on tu fas un test i consideres que està bé, en mitja hora pot canviar perquè hi ha una variació de temperatura, la neu es transforma i canvia.

A Grandvalira heu fet unes jornades de difusió.
Tres setmanes abans vam fer un primer curs, que era d’iniciació, anava enfocat a la tècnica. Tot i que havia de ser gent que ja sabia esquiar.  El segon camp ja era per a gent experta, amb una feina més enfocada a la planificació i elecció d’itineraris. Tot el que envolta la neu, els materials que utilitzem, l’ús de grampons i piolet i després l’elecció d’itinerari i la presa de decisions. 

Ens dona raons per animar-nos a provar-ho? 
 Per descomptat! Proveu, perquè estàs en contacte estret amb la natura, et dona sensació de llibertat, de poder anar per on vols i estar a la natura, no contra ella, sinó practicant amb ella.