Mestra i entrenadora emocional, Fàtima Bentoldrà organitza, dissabte, a la sala Sant Domènec de la Seu, una ‘Jornada educativa per a la millora familiar’. Amb consells d’ella i altres especialistes

Jornada educativa per a la millora familiar?
Aborda qüestions com la manera d’entendre, empatitzar, encoratjar pares de família, docents de diferents nivells. Jo soc docent també i m’adono que pateixen diferents situacions: hi ha problemes de baixa autoestima, hi ha inseguretat... 

Complicadeta la cosa. 
Això em dic, sí. Aleshores començo a fer una investigació, una enquesta, i em surten dades com que un 92% de joves s’han sentit exclosos en algun moment, un percentatge molt elevat que sent que no és prou bo, també molts diuen que tenen un referent adult que no el considera capaç...

Quin panorama. 
Així que, com a coach, penso que he d’engegar accions per millorar aquestes situacions. D’aquí sorgeix la idea de la jornada educativa. 

Van fer un assaig, diguem-ne. 
Sí, abans de portar-la a la Seu, vam fer una sessió a Barcelona. Per què? Perquè hi ha més població i volíem veure quina acollida tenia. Va anar força bé, amb mig centenar d’assistents. Pensava si vindria la gent que acompanyo aquí, a la Seu, però anar a Barcelona... Així que em van dir “Fàtima, això ho has de fer aquí”. I ja tenim una vintena d’inscripcions, que està prou bé per començar. I hi ha places. Podem dir on inscriure’s?

Endavant.  
Doncs deixo aquest link: https://forms.gle/nas7SHg37szkn3VA8. O el telèfon 0034 630 858 057.

Tornant al que ens deia dels sentiments dels adolescents. Però en això consisteix ser adolescent, oi?  
En el model educatiu i cultural que impera, però, hi ha un altre model possible que faci que els adolescents creixin segurs en si mateixos, amb autoestima. Si no, en l’edat adulta hi ha moltes dificultats a l’hora de gestionar les emocions. Fa patir molt. 

La vida...  
Però cal que els pares aprenguin a aplicar aquesta educació emocional perquè els joves d’avui pateixin menys demà, quan els passin coses a la vida. 

Algun exemple?  
Doncs a gestionar coses com que t’acomiadin de la feina. Només de suspendre un examen ja hi ha joves que ho passen molt malament, que pensen que no són prou vàlids, i això no és cert. Tots som capaços. Però el nostre model educatiu es mou des de la por i no des de l’amor. Si fos al contrari, tindríem una societat més saludable a nivell emocional. 

Vostè advoca per...  
Un sistema educatiu assertiu, que no fomenti conductes des de la passivitat ni des de l’agressivitat. 

Què vol dir?  
Doncs que no pots posar-te a cridar a classe, ni a picar a la pissarra. Hi ha d’haver una manera agradable de trobar el consens. 

Els ‘profes’ a voltes estan superats.   
La solució és apostar per l’educació emocional, per la salut emocional. És la recepta per gaudir d’un equilibri, per comunicar-nos des de l’assertivitat, no des de la por, que ens porta a ser insegurs, sinó des de l’amor. 

Els pares també perden els nervis.  
Per això són els primers que s’han d’educar emocionalment. Finalment, són els primers a desitjar que els seus fills gaudeixin d’una adultesa agradable. Ja sabem que en la vida ens pot passar de tot, però es tracta què estiguem més preparats per afrontar tot allò que arribi. 

Sona raonable.  
Jo tinc una frase: entrena les teves emocions per prendre bones decisions.  Per això soc coach emocional, és a dir, entrenadora emocional. Si les entrenes, les emocions, cada cop que et passa alguna cosa estàs més preparada per pair-ho i no et fa tant de mal. Ara bé, si estàs molt desconnectada de les emocions, sents ràbia, frustració, tristesa, i no penses que són un camí per arribar a un estat millor. 

D’acord.   
És com qui està entrenat per córrer una marató. Sap que el camí és dur però que arribarà. 

Els estoics fan furor: no et deixis trasbalsar per les emocions.  Parlem d’això? 
Però més aviat ells parlaven del domini i a mi no m’agrada tant parlar de l’autodomini com de la gestió dels teus sentiments, de la teva sensibilitat.