Diego Alberto Lozza, dissenyador gràfic d’ofici, és un apassionat de l’aikido, un art marcial, una filosofia de vida, que va introduint al país a poc a poc, a través de l’Associació Andorrana d’Aikido 

Què és l’aikido?
L’aikido és més que un art marcial, és un viatge cap a l’autoconeixement, l’armonia, la pau, a través del moviment. Ens ofereix equilibri, en aquest món canviant. A diferència d’altres arts marcials, no busquem vèncer un oponent, sinó aprofitar l’energia per resoldre el conflicte. 

...?
En lloc de derrotar l’oponent, ens ensenya a redirigir la força, a neutralitzar el conflicte sense recórrer a la força bruta. Per aconseguir-ho, fem servir tècniques per produir luxacions, de reducció, de provocar dolor en punts vitals. 

Ja em va agradant. 
Es tracta de controlar la situació amb efectivitat i respecte, no obstant. 

Si m’ataquen...
Sempre diuen que el millor és córrer. 

Ens ho ensenyen els animals. 
Efectivament. Si podem fugir, ho fem. Però si no, si no ens queda més que defensar-nos, tenim tècniques, realitzar moviments per causar luxacions. Per exemple, ens agafen pel coll i és algú més gran que nosaltres, utilitzem diferents moviments que provoca una luxació en una articulació de l’atacant, o que li toquem una part del cos que li produeixi prou mal com perquè ens deixi anar. Després podem practicar tècniques de reducció o escapar i demanar ajuda. 

És a dir, que una persona petitona es pot escapolir d’un bestiota
A l’escola practico amb aquest pressupòsit. Penseu que el creador de l’aikido, el mestre Morihei Ueshiba, era una persona de talla petita, en teoria feble.  Deia que havia pensat justament en les dones. 

Difícil?  
Com tot: s’ha de practicar, de repetir la tècnica tants cops que t’acaba quedant al subconscient, com un acte reflexe. Nosaltres, a l’acadèmia, proposem tres hores per setmana d’inici. 

Edats? Condicions? 
És un art marcial adreçat a tothom. També a vegades els alumnes em plantegen que tenen un problema al genoll, o a l’esquena... no importa, jo ho controlo, s’adapta a la persona, busca sempre polir aquesta part espiritual. 

Encara no li n’havia deixat parlar d’aquest aspecte.  
La pràctica de l’aikido suposa estar molt concentrat en les tècniques, fer moviments fluïds, circulars, esdevé una forma de meditació, ens porta a centrar-nos en el moment, a deixar de banda qualsevol cosa del dia a dia, t’enfoques, enfoques tota l’energia del cos, en allò que estàs fent. També crees un equilibri, un autocontrol. 

Les comparacions són odioses, però com un ioga amb utilitat pràctica? 
Per la part de la meditació, potser, però suma l’eficàcia de la tècnica, la defensa personal. 

Coneguda per aquí? 
No massa, no, a Andorra. Jo ofereixo classes des del 2016 i costa molt intruduir un art marcial quan avui tothom ho vol tot ràpid i sense esforç. En un mes no aconseguiràs ser un mestre, ni poder-te defensar. Tot necessita un temps i una dedicació. 

Té raó.  
Per a perfeccionar la tècnica, o la puresa de la persona, per crear un esperit inamovible, fort, segur, amb carisma i un ego controlat, per ser un servidor dels altres i poder ajudar quan hi ha un conflicte. 

Ja ens caldria, ja.  
També hi ha una aplicació empresarial, per cert. Ensenya a trobar solucions creatives, ajuda a analitzar els problemes, a gestionar els equips, a millorar l’àmbit laboral. 

I si no, sempre sabràs com provocar una luxació al teu cap. 
Això mateix.