Sergi Zamora ha estat la veu de ‘Simba’, de ‘Légolas’ o de l’emperador Còmode a ‘Gladiator’. També ens ha llegit a cau d’orella i és a això, a la producció d’audiollibres, que es vol dedicar des d’Andorra

Editar audiollibres a Andorra!
Vaig arribar fa tres anys al país, sóc locutor i sóc actor de doblatge. Vaig muntar una productora audiovisual, estudi de so professional, i a poc a poc, de seguida vaig conèixer un autor que es diu Pablo Betbal, que també viu a Andorra. Vam col·laborar en uns quants actes, com la presentació dels Premis de  Narrativa de Terror d’Encamp, i després vam voler editar el llibre d’en Pablo també en català i vam pensar en fer-ne un audiollibre.

Bona idea.
Però no ens vam fer gaire cas. 

I es van fer vostès mateixos el llit.
Des de la productora, Neela, vaig obrir una vessant editorial. Publiquem en paper, començant per un thriller, Alter ego. Ventanas rotas, de l’Esther Piqué, que és criminlòloga. Des de Canillo ens van sol•licitar un audiollibre per la venda, Món de Lletres, que es va fer l’any passat i aquest any es torna a repetir, i hem fet un altre audiollibre per a l’Associació de Malalties Minoritàries d’Andorrana.

Tot és posar-s’hi.
 De fet, vam aconseguir que des de Cultura obrissin subvencions també per audiollibres: és una faceta que no s’està tocant aquí al país i que s’hauria d’explotar una miqueta més.

Té molta sortida?
Cada cop hi ha més gent que està escoltant audiollibres, sí que és cert que té molta sortida a països com Estats Units, com tot Llatinoamèrica, té molta, moltíssima sortida; a Espanya també està creixent força el tema i a Catalunya déu-n’hi-do, perquè estan procurant que també hi hagi molta edició d’audiollibre també en català. 

A Andorra és territori inexplorat. 
Volem apostar perquè com a mínim fer audiollibres d’autors andorrans.

Un bon audiollibre...
Per produir un bon audiollibre hi ha una sèrie de coses molt importants, com és tenir un bon lloc on gravar; després, cuidar molt el text de l’autor, i finalment, buscar una bona veu que li doni l’entonació, que sigui compacta i que cridi l’atenció. Sobretot, el narrador és vital. 

Té una frontera amb el radioteatre, imaginem? 
En realitat, hi ha moltes opcions, tot i que a l’hora d’escriure l’audiollibre estàndard sempre és amb una sola veu. Però per exemple, l’audiollibre més immersiu inclús pot portar músiques o efectes. Després també hi ha algun audiollibre on es fan veus diferents. El més normal és que sigui un sol narrador per tot l’audiollibre, tot i que a vegades el pròleg o els agraïments els pot fer el mateix autor. M’ha passat diverses vegades amb els audiollibres que he fet del Javier Cercas.

Un autor ben conegut. 
Sí , sí. Com deies, hi ha tantes possibilitats que es pot convertir fins i tot en una mena de radioteatre. Però tots aquests audiollibres que són tan immersius que porten tants efectes, potser al que no està acostumat li arriba a cansar una miqueta, perquè ha d’estar pendent de moltes coses. D’altres sí que busquen un producte més cinematogràfic, diguem-ne. 

No és el mateix llegir un thriller que un assaig sobre Sartre, oi?
No, la veritat és que no és el mateix. Sobretot perquè un assaig és molt pesat. Molt, molt pesat. Vaig llegir també un assaig de Javier Cercas i la veritat és que em va costar molt.  En novel•la pots jugar amb els personatges, buscar les veus dels personatges. Es varien una mica, però no molt, perquè no cansin.

Diferent de fer d’actor de doblatge. 
És diferent, és diferent, la veritat és que els actors de doblatge assagem molt, estudiem el que fa l’actor original: l’hem d’imitar molt bé quan són molt bons actors.

I si no són tan bons actors?
Potser els millorem! 

Entre nosaltres: hi ha alguns actors que no se’ls entén un 'pepino'. 
Hi ha actors de doblatge que parlen molt millor que actors en castellà o actors catalans, perquè, nosaltres fem moltíssimes pel·lícules a l’any. Treballes molt més, tens moltes més taules.