Amb els llibres a les venes, Marta Fonolleda dirigeix l’Institut d’Ecoedició:  aglutina editors, impressors i altres actors del sector preocupats  per l’impacte mediambiental d’afer tan ‘sagrat’ com la lectura

Ecoedició?
És una manera innovadora d’editar, seguint criteris de sostenibilitat. Publiques un llibre o una revista amb els criteris culturals estàndards, però també hi poses la mirada de sostenibilitat i hi ha algunes decisions que les pots modular perquè el producte tingui un impacte ambiental menor.

Com per exemple?
Pots triar el tipus de paper, si està certificat FSC o no, o si és un paper reciclat o no, o la mida del paper, perquè saps que depenent de la mida hi haurà més residus de paper o no. O pots triar el tipus de tinta, si és una tinta basada en olis minerals, que tenen una toxicitat més alta, o en olis vegetals. O pots triar si imprimeixes localment, en un radi de cent quilòmetres, o si els imprimeixes a la Xina, a Turquia.

Moltes decisions.
L’impacte, la penjada de carboni, variarà. També pots triar si la coberta està plastificada o no, o si després els llibres els envasaràs amb un plàstic d’aquests retràctils per enviar a les llibreries o no. També pots triar si faràs una tirada de molts exemplars, sense tenir en compte la demanda, o si faràs una tirada ponderada i tindràs en compte quants se’n poden vendre, perquè després hi ha molts llibres que es destrueixen.

Havíem sentit a parlar de la impressió a la demanda.
N’és una part. En el fons vol dir que tu tinguis en compte qui comprarà el teu llibre a l’hora d’imprimir, per no fer impressions que sobrin i que després s’hagin de destruir. El que passa és que això d’impressió a la demanda, de vegades, també pot ser més car, en ser tirades més reduïdes. Però en general ja està bé no fer tirades desmesurades. 

L’Institut...
Existeix des del 2022. Hi ha una trentena de socis que s’han afegit a partir dels impulsors, que són Editorial Coma Negra i Polen Edicions. Molts són petites editorials, com Aquí i  Ara Books, Edicions Salòria o Editorial Fonoll; però també tenim associats segells grans, com Quaderns Crema, Penguin Random House, Iceberg Editorial...

Venen ells o se’ls ha de seduir?
Sí que és veritat que l’Ecoedició porta més de deu anys treballant-se. És un projecte llarg, previ a la creació de l’Institut en si. Ja es van fer  estudis i algunes publicacions i es va crear una calculadora ambiental. Llavors sí que hi ha editorials i impremtes que fa molt temps que estan sensibilitzades, però jo diria que majoritàriament l’ecoedició és desconeguda, tant al sector com entre els lectors, per això ara estem fent molta feina de difusió. 

Cap soci andorrà encara, veiem.
Abans que jo estigués al projecte, s’havia fet un contacte amb Andorra, s’havia parlat amb diferents editorials i no sé si amb alguna administració, i havia estat molt ben rebut. Jo crec que Andorra és un molt bon context, perquè tot el país ha apostat pels objectius de desenvolupament sostenible, clarament, i a més tothom, des d’empreses privades fins al Govern i els comuns, tothom s’hi involucra, i això és una manera molt fàcil de concretar una acció.

Un primer pas.
Crec que a Andorra tindrà molt bona rebuda. També hem tingut converses amb alguna entitat vinculada a la recerca. Però jo crec que seria maco que, per exemple, totes les publicacions del Govern o de qualsevol administració estiguessin ecoeditades, si som coherents amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Andorra i tot el Pirineu: ideal per fer producció de quilòmetre zero.
Sí, i tant, i tant. El quilòmetre zero és un criteri de sostenibilitat molt important; molt, molt, molt, perquè disminueix el transport, que és un dels sectors que consumeix més energia i genera més CO2. A més a més, reactiva l’economia local. Nosaltres, per exemple, de paper local no en tenim, la matèria primera sí que ha de venir de fora, però dins de tota la cadena de valor, es poden utilitzar impremtes locals, dissenyadors locals, etcètera.

De moment, dissabte us presenteu a Arsèguel, en el marc del Bateig de llibres que organitza l’Associació del Llibre del Pirineu. 
Som conscients que un llibre no té un impacte molt gran, com sí que el té la roba o la tecnologia. Però la cultura sí que té com aquest rol de difusió i de comunicació, i llavors creiem que és molt important no només disminuir el teu impacte, sinó també el fet de comunicar-lo.