Sixto Paz Wells (Lima, 1955), ufòleg, explica haver sigut convidat a pujar a una nau extraterrestre. Una experiència. I més barat que la milionada per muntar en una nau d’Space X. Passarà pel Sàbiens

No tenim prou gent i problemes que els hem de portar de l’espai?
Però sempre és esperançador pensar que si en altres llocs han passat etapes difícils, crisis com les nostres, i han aconseguit sortir-se’n, per què nosaltres no? Són un exemple a seguir.

Ja coneix la broma: si de debò són intel·ligents no voldran venir.
Penso que és com un antropòleg, un etnòleg, un sociòleg, que va a estudiar una tribu primitiva a un lloc d’Àfrica o a l’Amazònia, entren en contacte amb un grup humà que pot tenir les seves limitacions, els seus problemes, però al mateix temps són gent que no pateixen càncer, desequilibris psíquics, estrès o bipolaritat. Així que no hi ha ningú, per molt savi que sigui, que no tingui alguna cosa a aprendre i ningú per molt humil que sigui que no tingui alguna cosa a ensenyar. Ens servim mútuament. 

Aquí els subdesenvolupats som nosaltres. 
Però es poden aprendre moltes coses de pobles subdesenvolupats. Si va a una tribu perduda de l’Amazones, deia, tenen virtuts i coneixements que hem perdut, com la interactuació amb les plantes, amb el medi ambient. 

També té raó. 
A ells els podem servir de punt de referència per a moltes coses. 

Arriben en to de pau? Perquè miri que a la ficció tenen mala llet.
Ja coneix aquella dita, el que es ladrón cree que todos son de su condición. Pensem que aquests éssers es comportaran amb nosaltres com nosaltres ens comportaríem amb ells. Si tinguessin males intencions, ja faria temps que ens haurien fet pols. 

Ja ens ho fem solets. 
Absolutament. 

Alguns som realment escèptics. 
Perquè hi ha falta d’informació. Al Senat dels Estats Units hi ha hagut una sèrie d’audiències públiques i s’ha alliberat informació classificada que demostra que els militars han tingut contacte amb ovnis des de fa 75 anys. El més recent, del juliol del 2023. Alts comandaments militars en van donar testimoni i un exmembre de la CIA va declarar que el govern nord-americà guarda restes d’ovnis que s’han estavellat contra el nostre planeta i també dels seus tripulants. I algun pilot d’F18 també n’ha donat testimoni.

Des de la ignorància: no és el mateix un objecte no identificat que una nau extraterrestre.
Per això ara se’ls anomena VEDS: vehicles extraterrestres dirigits. 

Ah. Expliqui’ns una mica com va començar la seva relació, interès...
El meu pare ja investigava ovnis per afició. Ell era científic, treballava en aeronàutica, per a la força aèria peruana. Els meus germans i jo ja vam néixer en un ambient favorable al tema. El 1974, practicant amb la mare i la meva germana ioga, meditació, utilitzant les tècniques de meditació, relaxació, vam pensar que podríem rebre un missatge extraterrestre. 

I?
Va ser com un joc, i suposadament vam rebre un missatge on un ésser volia comunicar-se amb nosaltres. Ens va convocar en un punt del desert, al sud de Lima, perquè veuríem aparèixer la nau i sabríem que el contacte era real. Hi vam anar una vintena de persones, i allà estava. La nau va aterrar i vam veure baixar els tripulants. 

Com eren?
Éssers antropomòrfics, no monstres com en les pel·lícules. Ells ens van dir que hi ha moltes races extraterrestres, algunes de molt diferents de nosaltres, però les que busquen el contacte més directe són les que més se’ns assemblen, o els que poden assumir una aparença humana. 

Ja.
Ells saben que jutgem per les aparences i que pensarem que són dolents simplement perquè són diferents. Amb tot, si allò hagués quedat entre nosaltres no hauria tingut transcendència, però un periodista espanyol, J. J. Benítez, hi era. Com altres periodistes han vingut a cobrir trobades,  onze en 50 anys, de manera independent. 

A vostè el van abduir, diu.
Abduir és segrestar, i en el meu cas va ser una invitació a pujar a bord de la nau. Estaven amb uns éssers petitons, capgrossos, una mena d’androides que ells també utilitzen. Per què estan venint a la Terra? Perquè som una mena d’experiment antropològic. 

Em cauen malament: que es pensin que soc la seva rata de laboratori...
Òbviament, resulta xocant, però és com quan va un antropòleg a l’Amazones. És aprenentatge mutu. 

Que ens ensenyin a portar-nos bé. 
Val la pena tenir-los en compte, sí.