Trudy Kunkeler (Dordrecht,1944) exposa ‘Balance in Chaos’ a la galeria Taranmana. Què millor podria expressar el que són els nostres dies que una recerca de l’equilibri enmig d’aquest caos, aquesta catàstrofe, que ens envolta?

 Feia temps que no la vèiem!
Des que la Galeria Pilar Riberaygua no funciona com abans no he trobat una altra possibilitat d’exposar a Andorra fins ara. Potser un dia a la Sala de Govern?

Tant de bo. Mentrestant, la veiem a Taranmana.
És una sala petita, però de bona qualitat. Aminda Saludes em va enviar una invitació. L’any 2021 l’Associació de Ceramistes de Catalunya (ACC) m’havia proposat una exposició en la seva sala,  a Barcelona, que es va fer el mes d’abril passat. Aquí és on la va veure l’Aminda.

Què hi veiem?
Balance in Chaos, una idea que remunta el 2015. Treballo alternativament a Barcelona i a Dordrecht (NL). La sèrie Maritime Landscape  va néixer a Barcelona i l’he anat fent als dos estudis. 

La inspira...
La traducció cartogràfica del mar sobre les cartes marines del segle XVII va ser la font d’inspiració de Paysage maritime. Són formes que es converteixen en una instal·lació i en un paisatge, una ciutat a la qual transcendeix el nivell del mar. Desenvolupo la idea a través d’una presentació en evolució constant.

En quin sentit?
Treballo sempre en sèrie. Entre el 2011 i el 2016 vaig fer les Constructions Architecturales,  i entre 2017 i 2019, la sèrie Déconstructions.

Treballa en sèrie perquè...
La idea d’executar un projecte és el resultat d’un treball constant. El llenguatge visual és en certa manera el desenvolupament més important i sorgeix treballant. És a dir, que una forma sorgeix de l’anterior. 

Entesos.
Després d’un temps fora, quan vaig tornar al meu taller de Barcelona em retrobava amb l’obra Warped i la vaig rebre amb una nova mirada, més fresca, renovada. Així que es va convertir en l’inici, el punt de partida d’aquesta nova sèrie, Balance in Chaos.
 
... que mostra a la sala escaldenca. 
A banda de les escultures, hi ha sis fotos amb detalls de roques en l’aigua i altres imatges que reflecteixen el procés de realització de l’obra. Crec que amb tot plegat aconsegueixo explicar al públic allò que faig. 

Parla d’una natura que també pot ser destructiva. 
Natura, destrucció, bellesa, història, geologia i caos. Funciona sempre, conscientment o inconscientment, al meu cap, i tot té relació amb el meu treball. És una influència contínua. En la sèrie Loden Landscape he situat el text La destruction figée comme moment esthétique.

Un volcà en erupció és bellesa, malgrat ser devastador.  
Una cita de Simon Schama, a Paysage et Mémoire: “Avant d’être un repos pour les sens, le paysage est l’œuvre de l’esprit. Son décor est constitué autant de strates de mémoire que de couches de roche”.

Si la naturalesa tingués consciència, es venjaria de nosaltres.   
Destruïm la Terra a un ritme ràpid, si no hi ha canvis dràstics, acords mundials, decisions. Hi va haver un moment en què semblava que existia una presa de consciència general derivada de la pandèmia... però finalment ha demostrat no ser més que una il·lusió. La naturalesa es defensa amb les inundacions i les esllavissades de terres?

Ens ho preguntem, sí.   
El fenomen de les plaques tectòniques, un tros de la superfície terrestre que es mou... 

Vostè ho explora com a artista.    
Mireu què deia Da Vinci: “Sur la plaine de l’Italie, où maintenant s’envolaient des nuées d’oiseaux, nageaient autrefois de grands bancs de poissons”. Ja ho he abordat en algun projecte i desitjo continuar. No sé com, però em bull al cap.