A punt de fer divuit anys, també sembla que la majoria d’edat musical de Makuka s’atansa. Si més no, així es pot llegir el contracte signat amb la discogràfica gironina U98 Musik

Contracte discogràfic. 
Sí, vam gravar quatre temes i hem estat buscant discogràfica per començar a fer coses fortes a Catalunya i vam trobar aquest segell que, tot i que sembla petit en comparació amb altres, l’hem escollit perquè... com explicar-ho? És com si fitxes d’entrada pel Barça: segurament estaràs a la banqueta. 

És clar, millor jugar. 
Sí, anar jugant sempre. I busquem que hi hagi familiaritat, que sigui el tracte més proper possible. Crec que hem fet una bona tria. 

Amb bons companys de segell. 
Sí, sí, això sí. Roger Padrós, Marc Parrot, Beth, Glaucs, Cesk Freixas, o Miquel Abràs. Per tant, figureu-vos, gent bastant top. 

Fer “coses grans”? 
No puc revelar moltes coses, però al setembre començarem a donar bones notícies. A banda d’un estiu en què faré de teloner de Medina Azahara. Serà en un concert a un poble del Bierzo. 

A prop de los Ancares, que ja hi vas actuar. 
Efectivament, i ara hi tornaré. 

Un trajecte encara curt, però ja dona fruits, el teu.  Sort?
En canvi jo ho veig com si anés molt lent. Ho voldria tot ja i fer tot allò que vull fer. Crec que aquesta serà una cosa  que també m’ajudaran a aprendre a la discogràfica, a tenir paciència i anar a poc a poc. Maduraré, n’estic convençut.  

Sou la ‘generació ja!’. 
Sí, això diuen. Bé, jo el 21 de juny, justament el Dia de la música, faré els 18 anys, i serà el dia del concert de Medina Azahara. Però jo ara m’he de centrar a fer les coses a poc a poc, centrant-me en cadascuna. He d’aprendre a tocar la fibra sensible. 

Felicitats per avançat.  
Merci. Et diria també que darrere de tot el que anem aconseguint hi ha molta feina. 

Algun moment determinant? 
Més aviat em referiria a com han estat de determinants els germans Ten. Són els que més m’estan ajudant, m’estan donant confiança i em motiven. A banda de la família, els meus pares, és clar. 

I de fets? La Marató, per exemple? 
La Marató dona molta visibilitat, per descomptat. És molt xulo. Amb tot, jo soc un paio de directes i un gran moment va ser el concert de la Mercè, a la plaça Catalunya de Barcelona. M’ho vaig passar molt bé, em vaig sentir supercòmode. 

Des d’Andorra has rebut suport?
Sempre agraeixo al ministeri de Cultura com dona suport als artistes, a mi m’ha ajudat en aquesta externalització, a sortir del país per donar a conèixer la meva música.  Fora d’aquí, la gent s’interessa per Andorra, així que jo els explico com és, un petit país però també molt gran al mateix temps.  M’agrada que la gent se m’atansi. 

Tan jove, has de fer la música compatible amb els estudis. 
Sí,  vaig triar FP. Després aniré a París a estudiar producció musical. Crec que ho porto bé. 

Les notes, en general? 
Bé, bé, vaig fent. Però vaig prioritzant molt la música. Procuro que cada dia em quedi una estona per estudiar guitarra, per exemple, siguin cinc minuts o quatre hores. Tampoc pretenc ser un virtuós, sinó arribar al públic: David Bowie no era el millor músic i en canvi sabia com arribar al cor de la gent.