Mestre de bona part de les noves fornades d’actors d’aquestes contrades, Pere Tomàs impartirà la part pràctica del curs d’extensió universitària que, sobre el teatre de García Lorca, programa la UNED per a la tardor. A Sofia Massegosa li toca la part teòrica.

Curs d’extensió universitària a la Uned sobre Lorca i ‘Bodas de sangre’. D’on surt la iniciativa?
Va ser una idea de Sofia Masegosa, en realitat, que impartirà la part pràctica. Ella tenia ganes d’impulsar un curs de teatre i a l’hora de buscar el tema vam pensar en diferents clàssics, en Shakespeare, en autors catalans... bé, a ella li interessa molt Lorca i a mi també m’estava bé. 

Des del punt de vista pràctic?
És un repte. García Lorca m’encanta, m’ho treballaré bé i fantàstic. Condiciona una mica que el curs és per a trenta persones, un dia per setmana durant deu sessions. Una mica complicat, però és un estímul, finalment. 

Els que s’hi apuntin...
No és un taller de formació d’actors. Jo treballaré el text, i què faré? Hi haurà un grup de persones amb ganes de descobrir coses, espero, i jugarem. Serà un taller de creació, un laboratori teatral. No prepararem un espectacle, no és possible, sinó que mirarem de descobrir les cosetes que puguem descobrir. 

Com ara?
Bé, el més interessant és el procés. No es tracta de preparar un espectacle, deia, encara que al final sí que farem alguna presentació en públic, que sempre està bé per compartir allò que s’ha après i comentar-ho i enriquir-nos en tot aquest procés. 

Obert als no-actors?
A qui s’hi interessi, sí. Potser els actors, o la gent que escriu, o la gent que llegeix, públic de teatre... serà una cosa molt lúdica, un joc. En realitat, el joc al teatre sempre hi és; aquí, més que mai.  El col·lectiu de partida és la gent del carrer. 

Com a públic de teatre, pot fer gràcia conèixer-ne els budells. 
Exactament. Llegirem fragments, seguiré el que es faci en la part teòrica. Alguna preparació mínima a l’actuació, és clar. Però després serà “au, vinga, aixequem-nos de la cadira i belluguem-nos”. Home, una mica de memoritzar text hi haurà, i de treballar personatges complexos.

Ja ens estem apuntant. 
En el procés jo crec que ens ho passarem molt bé.  Pot venir qualsevol. Gent de la Seu que surt al Retaule, per exemple, o els d’Andorra que fan teatre... Qualsevol que tingui inquietud. Sense dir “és que jo no tinc veu”, “és que...”, tots aquests “és que” no calen. 

Cal córrer per apuntar-s’hi?
Tant de bo, tant de bo. Però no, no sé com va d’inscripcions, això ho controlen des de la Uned. Acaba de començar la difusió, està obert fins que comenci el curs, al setembre, potser alguna gent prefereix deixar-ho per a després de les vacances. 

Últimament, vostè corre més per la Seu que per Andorra. 
Córrer, córrer, corro poc, més aviat vaig en bicicleta o camino o vaig a nedar. Però sí, em moc bastant per aquí. La vida professional l’he desenvolupat molt a Andorra, sobretot a l’Aula de teatre, i amb Som-hi teatre, és clar, i ara segueixo fent-hi coses, com les visites teatralitzades a Escaldes. Col·laborem amb en Juanma Casero. Vaig fent. També recupero la part dels inicis, de fer activitats a cavall entre Andorra i la Seu. 

Com tants d’altres. 
Afortunadament, per als artistes passar la frontera és fàcil. Pugem a Andorra, o baixen d’Andorra, amb projectes en què col·laborem. I més que farem quan a la Seu hi hagi un auditori. 

Aquí volíem arribar. 
Repercutirà positivament també en Andorra, perquè les companyies tindran un altre escenari on portar les produccions. 

Vau picar molta pedra per fer planter. Aconseguit? 
Penso que a Andorra, sí. Vaig començar amb el Taller de Teatre del Govern el 1989 o 1990 i amb Som-hi teatre, amb l’Aula de Teatre del Comú de la capital... d’aquí van sortir gent que ara estan fent prou coses. Si em permeteu la broma, tenim una sèrie de fills, una plantilla fantàstica. Els responsables polítics, però, han de treballar amb vocació de continuïtat, d’anar sumant, perquè a vegades puges i tornes a baixar. Confiem en Andorra la Vella: el Comú està encapçalat per dues persones que havien fet teatre, que havien passat per l’Aula.