Cofundadores de La Fanga Escènica (amb Joel Pla), Núria Llobet i Raquel Torrent interpreten ‘Dones de flors i herbes’, homenatge a les trementinaires escrit per Agustí Franch i dirigit per Irina Robles


Som-hi: ‘Dones de flors i herbes’. 
És un espectacle creat al cent per cent amb artistes del nostre territori i quasi al cent per cent femení. Neix de la necessitat de donar veu a dones que practicaven un ofici avui pràcticament desaparegut, les trementinaires. 

Temàtica genuïnament pirinenca.  
En teníem moltes ganes. És un fenomen únic d’aquí, de la nostra comarca, de l’Alt Urgell. Però pensem que alhora és transversal, parla sobre el fet d’habitar el món com a dona. 

El text. 
Vam recuperar un text de l’Agustí Franch, amb el qual havia guanyat el premi de teatre de la Nit Literària el 2022, amb algunes adaptacions per fer-lo encaixar amb els nostres neguits: com conciliaven la maternitat amb els seus viatges, l’amor...

La creació. 
Volíem fer un treball en equip, de creació en equip, on tots poguessin aportar propostes, per generar un imaginari comú, encara que cadascú finalment assumeixi la seva feina concreta. 

Música en directe.  
Sí, a l’escenari, amb nosaltres hi haurà la cantautora valenciana Xionara Abelló. Així que la vam contactar va assumir el projecte amb una il·lusió tremenda, va vibrar de seguida amb la proposta i va crear l’espai sonor i les músiques que interpretarà en directe. 

La resta de l’equip. 
Un equip molt jove: la Maria Solsona s’ha encarregat de fer un vestuari preciós i amb una tècnica increïble, que ens va enamorar; la Maria Ubach signa l’escenografia i l’Eloi Pla ha fet el disseny de llums. 

Estreneu a L’Única.  
És un espai  equipat per exhibir arts escèniques i compaginar-ho amb l’activitat de l’Escola de Teatre, que serà a les tardes. Els matins els deixem lliures perquè companyies professionals puguin venir aquí a crear els seus espectacles. Des d’aquest Espai de Creació dels Pirineus, aquest muntatge de La Fanga Escènica és el primer projecte que ho aprofitem. La idea del Joel Pla és que aquest  espai serveixi per a companyies de teatre, de dansa, de música... perquè vinguin aquí a crear i que els seus projectes es presentin arreu.

Bona pensada.  
Esperem que no sols siguin companyies del Pirineu, sinó que vinguin de tot Catalunya i també d’Andorra, que sigui un pol d’atracció. 

Tornem a l’obra.  
Tenim moltes ganes d’estrenar, i sobretot, de poder girar amb ella. La nostra voluntat és que els espectacles es puguin moure pels pobles del Pirineu. Nosaltres els adaptarem als espais, tancats o a l’aire lliure, perquè les zones rurals no es quedin sense accés al teatre. 

De moment, però... 
La proposta inicial és de sala. Estrenem dissabte, dia 5, i hem de dir que per aquest dia ja està quasi tot venut. Farem funció diumenge i dilluns. Aquesta última, a les 10 del matí, ja sabem que és estrany, però és un passi especial per a programadors, regidors del territori, els hem convidat. Però també hi ha algunes entrades a la venda. 

Una hora curiosa.  
Sí, alguns ens han preguntat si no ens hauríem equivocat. Les entrades, a l’Instagram de la companyia; hem empaperat la Seu amb cartells, amb un QR, i la web de l’Escola de Teatre. 

‘La Fanga Escènica’.  
Aquest és el nostre segon espectacle,  després de Camins que parlen (i abans havíem fet una petita adaptació amb textos del Joan Obiols), que hem portat ja des de fa quasi dos anys pels pobles. Acabem de passar per Peramola, per Organyà, Tuixent... El nostre objectiu és generar un circuit. 

El contingut, sempre pirinenc? 
No necessàriament, encara que podem fer un text universal, un Hamlet, però que inclogui elements que l’atansin a nosaltres. Ara bé, com diu l’Agustí Franch, és important abordar temàtiques molt arrelades al territori perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà? A banda, intentar exportar-les i explicar-nos fora.