Calcula Alfons Brosel que cada sis anys fa mil excursions, una gesta per als que difícilment aixequem el cul del sofà. Els recorreguts han quedat plasmats en una trentena de llibres i centenars d’articles

Presenta un parell de títols al 'Bateig de llibres', dissabte a Arsèguel. 
Sí, Parc Natural Cadí-Moixeró. 101 propostes, que signo amb Manel Figuera, i Cims essencials de Catalunya, que he fet jo, un encàrrec de l’editorial Alpina. És una selecció dels cims més importants de Catalunya, des del Montgrí a la Pica d’Estats. 

Els ha fet tots.  
Però quan t’encarreguen el llibre, tot i haver-los fet ja, hi tornes, perquè una cosa és fer un itinerari de passeig i una altra, per recollir-lo en un llibre: t’has de fixar en els racons, les plantes, en tots els detalls... També coneixes molta gent. Així que fent aquests llibres, de calés no en faig gaires, però m’ho passo molt bé. Això permet conèixer molt bé el país. O Andorra, que també n’he fet de llibres sobre Andorra. 

Li ho anàvem a recordar. 
He fet tots els GR, tots els refugis...  Hi ha molts cims, però repeteixes: un dia dius “au! me’n vaig al Casamanya”. Però encara que repeteixis, el Casamanya avui no serà el mateix que demà. No és igual amb neu que a la primavera. 

Cézanne va pintar la muntanya Sainte-Victoire un munt de cops. 
Sí, sí. Quan enfiles una muntanya la llum no és la mateixa, els núvols no són els mateixos, no et trobes amb la mateixa gent. Sempre és diferent. Això em permet introduir anècdotes, detalls, curiositats, als llibres. Per exemple, parlo de Verdaguer passant per Andorra o del Museu d’Areny-Plandolit, o del Madriu... més enllà de l’excursió en si. 

Tindrà un fotimer d’anècdotes.  
Soc un home previngut, no corro riscos, i per sort no he tingut grans ensurts. Ara bé, sí que a vegades he acabat ajudant algú a baixar el Puigmal, o gent que s’havia perdut... Me n’he trobat bastants casos. El pitjor que recordo va ser un cop que quasi em pica un escurçó... i sort que no, perquè estava a sis hores del cotxe!

Què el va posar en marxa, a pujar cims, inicialment? 
Jo soc de Cerdanya i de jovenet ja anava per aquí a prop d’excursió. Però amb disset o divuit anys, abans de la mili, vaig anar a Benasque. Allò em va canviar. Tan gran, tan majestuós! Pics de tres mil metres, glaceres... 

Enamorat de la muntanya.  
No voldria menystenir les de la Cerdanya o Andorra, però allò és... vaja, a mi em va fer saltar el xip. 

Anem a la quinta forca i no coneixem què hi ha al costat.  
Passa molt, i cada dia més. Abans la gent coneixia el seu territori, per subsistència, anaven a peu de poble en poble. La mare vivia a Ger i pujava a peu a Meranges per festa major. Ara volem anar a Nova York, a Londres, queda millor a les fotos d’Instagram. 

Per cert, que s’ha involucrat en la (futura) associació del Camí de Sant Jaume pel Segre.  
Sí, sí, per conèixer-lo i difondre’l. Soc vocal de la junta i els ajudaré amb els números, ja que vaig ser banquer tota la vida. És un grup d’amics però també cerca aquesta finalitat de donar a conèixer el patrimoni cultural d’aquestes comarques. Dissabte, per exemple, vam estar a Arsèguel, vam visitar el Museu de l’Acordió o l’Antiga fàbrica de llanes. 

Interessantíssims tots dos.  
Espectaculars, sí. Ara bé, probablement molta gent de per aquí no hi ha estat mai. Qui els va a veure potser és qui ve de Barcelona, i qui viu a Bellver no sap ni que existeix. 

Ens dispersem i no ens quedarà espai per parlar del segon llibre.  
Parc Natural Cadí-Moixeró. 101 propostes, amb en Manel Figuera, amb qui n’hem fet ja uns quants plegats. Però aquest no és un llibre pròpiament de muntanya. Hi ha uns quants recorreguts dels GR que travessen el Cadí, però és un llibre per conèixer el parc natural, des de les trementinaires a, precisament, l’Artur Blasco; els carnavals de Bellver o les falles d’Alàs. 

Tant caminar amunt i avall, tindrà llocs preferits.   
Sonarà molt clàssic, però m’encanta Prat de Cadí, em sembla un racó únic. El Carlit també m’agrada molt. A dalt del Puigmal hi he anat 210 vegades. Però més que els racons, és el moment.