Hi ha un jovent que fa goig. De debò que sí. Mirin Markus Urban, a qui només amb setze anys vam conèixer com a programador d’un joc d’escacs que va desafiar el campió lleidatà  Josep Oms. Però això només és una part de tots els projectes que barrina. En tornarem a tenir notícies seves

Vas sortir a la palestra amb aquell ‘Megamax’.
Va ser el treball de recerca de final de l’ESO: un programa per jugar a escacs, perquè em va semblar una bona idea per combinar les dues meves aficions. Va ser molt xulo perquè un cop el vaig tenir, el meu tutor, Marc Llovera, em va posar en contacte amb un amic seu, Josep Oms, que havia estat campió d’Espanya d’escacs i va fer una partida. 

Escacs i programació: les aficions. 
Sí, quan era petit el pare em va ensenyar a jugar. No soc gaire bo, però m’agrada. No arribaré a ser un grandíssim jugador, però puc fer un programa que ho faci millor que jo, vaig pensar. 

Sona horrorosament difícil. 
Una mica complicat, sí, perquè els escacs són molt complexos: diuen que hi ha més possibilitats de posicions de les peces en una partida d’escacs que àtoms hi ha a l’Univers. 

Impacta.
Doncs imagina quan fas un programa. Però mira, vaig fer servir algoritmes de la intel·ligència artificial, que no coneixia encara, i el resultat va ser un programa que juga bastant bé, em supera a mi, al pare... El Josep Oms sí que va guanyar. Però els algoritmes també van aprenent i el programa va millorant. 

Intel·ligent!
També jo vaig aprenent coses noves que hi afegeixo. Tot i que ara l’havia deixat una mica de banda, l’estic reprenent, perquè hi haurà a la Seu en unes setmanes una mena de versió del Mobile en petitó. Em van dir que podria presentar el meu projecte. Així que l’he reprès. 

Ens diu un ocellet que el teu cervell és incansable, ideant projectes. 
Sí, vaig tenint idees i les provo. Ara, és un problema, se m’acudeixen coses noves que em fa il·lusió de provar i les deixo a mitges. És bo provar molts llenguatges, però acabats, acabats...

Algun segur que sí. 
Ara he fet el meu primer projecte remunerat, una aplicació per a un hotel. Però em vaig adonar que quan treballes per a algú altre és diferent. 

Ah! C’est la vie. 
Ja sé, ja sé. El client et va dient com vol les coses, et demana canvis... Ara mateix no en faré més així. En el futur la meva idea és obrir la meva empresa i oferir serveis, no programar el que em demanin. 

Llest. Explica’ns alguna idea. 
Per exemple, vaig pensar a crear una criptomoneda, ja que estan tan de moda, i repartir-la entre els meus amics. També un bloc de llibre per a la mare, que escriu i li agrada llegir. 

Molt bé. 
Ara estic treballant en un altre, però no en donaré molts detalls, que en programació si tens una bona idea igual te la pispen i és impossible posar-hi Copyright. Però us diré que es tracta d’una plataforma per facilitar que entre famílies, grups d’amics, es puguin fer regals. 

Estarem a l’expectativa. 
Això mateix. 

Què t’agrada de programar?
Hi he pensat i he arribat a la conclusió que és perquè a l’instant pots veure el resultat d’allò que has fet. Si ets un arquitecte, hauràs d’esperar que construeixin la casa. En programació, escrius el programa i al moment el pots executar. 

Entenem. 
També té una part dolenta per a mi: m’he acostumat a rebre tan ràpidament la resposta i en el món real res no va tan ràpid. I puc crear coses noves... tot i ser menor d’edat. 

Influir sobre la vida d’altres. 
Pots ajudar a millorar una mica la vida de la gent. Ara, tot depèn de la intenció que tinguis, si només vols fer diners, muntaràs un programa addictiu. 

El jovent, tot el dia amb el nas a les xarxes...
Jo ni en tinc ja, perquè hi perdia molt temps. De fet, vaig començar a programar perquè de petit em van prohibir estar tanta estona amb els videojocs. 

Un ‘càstig’ profitós. 
I quan no programo, surto a caminar per la natura, que m’agrada molt. I quan tinc una dificultat  programant, respires aire pur i la ment s’allibera.