Capitalismo (1679-2065) no és un llibre tranquil·litzador amb la que ens està caient. No patiu, ens diu. Aquest futur –més aviat, present– és un pas més en l’evolució de les societats humanes. Perquè no sortim a cremar contenidors, aposta pel “trinomi social”: renda bàsica, marihuana legal i oci gratuït.

S’ha de llegir amb una til·la a l’abast. 
Si analitzem el final de models previs, del Renaixement o del model mercantilista, ja hi va haver moments molt forts. Al segle XVII hi va haver guerres durant 90 anys. La història, l’evolució humana, no són flors i violes: és dura, complexa. 

Estàvem mal acostumats. 
Venim d’uns moments, des del 1945 i fins als vuitanta, que van ser extraordinaris, fins que al 2007 va esclatar una crisi, una transició per canvi de model i els canvis sempre són molt durs. L’última situació semblant, i no parlo del virus, que ha estat un a més a més, va ser la depressió dels anys trenta. 

Diu que la tecnologia redefinirà el concepte d’ésser humà. Fa ‘repelús’.
Pensi una cosa, avui hem arribat a un punt en què és possible generar PIB amb 0 hores de factor treball, és a dir, amb 0 persones. Mai abans no havia passat. El capital és necessari, però el treball ja no. Així que s’han de redefinir moltes coses. 

Acolloneix, amb perdó, quan afirma “en aquests moments ja viuen persones que no arribaran a treballar mai”.
Sí, sí. Per cap raó ideològica, però; és una qüestió purament operativa. Jeremy Rifkin ja va estimar que al segle XXI si la tecnologia avançava, per generar el 100% del PIB del planeta només caldrà el 5% de la població. Per cada lloc de feina que genera la tecnologia, en destrueix set.   

Però Rifkin parlava de molta gent necessària, per exemple, per tenir cura d’altra gent. Amb la tecnologia...
Sí, al tercer sector. Ell parlava als anys noranta. La tecnologia des de llavors ha fet un pas increïble, i estem al començament. A Suècia hi ha un hospital on els medicaments els porta un robot, també netegen habitacions d’hospital. La tecnologia cada cop és més sofisticada, més barata i més fàcil d’utilitzar: mireu un d’aquests robots per aspirar. Per 250 euros ja és la monda. El primer costava 3.000 dòlars i era molt rudimentari. 

I jo que encara tinc escombra!
A l’aeroport de Las Vegas hi ha màquines que divorcien. No rigui, és en serio. La tecnologia agafa tasques del sector serveis on abans era impensable. Al Japó hi ha un hotel sense personal. Tot ho fan robots. I no és barat, per la novetat. 

Els nostres dirigents...
Cap polític, de cap color, en parla. A la gent no se’ns està preparant i serà un xoc. 

Què fem?
L’única forma de comprar la pau social és una renda bàsica.

Vaja! No era un despropòsit de l’esquerra radical, doncs?
No, no, no, i ara! Cada cop més gent de partits conservadors en parlen. El Nobel Milton Friedman, ultraconservador, n’era partidari. Va néixer, té raó, com a fita social de l’esquerra radical. I a l’extrema dreta, com a concepte per acabar amb la despesa social. Ara la idea és que com que sobrarà una quantitat immensa de població activa, serà un pal·liatiu.

I no es queda aquí vostè.
Hi afegeixo la legalització de la marihuana i l’oci quasi gratuït. És el trinomi social. Les alternatives són molt poques, de fet. 

Recull el simulacre de pandèmia del 2019 a Nova York. Als refractaris a  teories conspiranoiques ens fa pensar.
Molt curiós, sí. Bill Gates  ho advertia des de fa temps. Molta casualitat. Anar més enllà és molt fàcil, però no tenim proves. Però curiós, sí. 

Anem al que importa (a mi): com a periodista em substituirà un robot?
Els xinesos ja tenen una màquina que escriu  com J.K. Rowling. Però encara falta molt perquè una màquina investigui un Watergate. 

Entrem al jardí de la fiscalitat andorrana?
Sí, ja sé que vaig fer uns tuits que van muntar un enrenou. Miri, Andorra tenia un sistema impositiu on pagaven els de fora, que venien a gastar, que ja li estava bé a tothom. De cop i volta, el 2010, s’ha de canviar. També funciona un temps. Ara resulta que fan dúmping fiscal? Crec que s’està preparant l’opinió pública per a una pujada d’impostos. 

Òndia!
Jo hi veig cert nivell d’hipocresia internacional. Aquest dúmping fiscal no existia fa 20 anys, ningú no hi deia res.