T’enutges fàcilment quan una expectativa, un desig, un projecte o una il·lusió no es compleix? Experimentes tristesa o ansietat quan no aconsegueixes assolir els teus objectius? És habitual experimentar frustració quan passa alguna cosa que no podem resoldre o suportar. Tanmateix, els individus disposem de recursos i eines per tal de superar-la, afrontar-la i tolerar-la adequadament.
Què entenem per frustració? La frustració és una resposta emocional inevitable de l’ésser humà que es relaciona amb l’enuig, la decepció i l’oposició; doncs, apareix com a resistència quan no assolim els nostres desitjos o necessitats. Malgrat aparèixer de forma involuntària, la frustració contínua és contraproduent, ja que quan ens alterem emocionalment tendim a pensar de forma il·lògica i distorsionada i generem pensaments irracionals i, per tant, actituds negatives que ens poden afectar directament a la salut, tant física com emocional. Alhora, és freqüent relacionar aquest sentiment amb l’agressivitat, pel fet que la primera reacció de frustració, per norma general, sol ser una descàrrega agressiva cap al nostre entorn (tendim a culpar els altres o a projectar la causa de les pròpies frustracions) o cap a nosaltres mateixos (experimentem sentiments de culpa o de decepció). Sigui com sigui, quan ens veiem sobrepassats, la ment activa un mecanisme per tal d’alliberar la tensió acumulada. Existeixen múltiples elements o factors que poden causar una baixa tolerància a la frustració. En primer lloc, cal tenir present que aquesta capacitat es desenvolupa en la primera infància i dependrà majorment de com s’ha après a gestionar les emocions i de l’acompanyament emocional que ha tingut l’infant al llarg de la seva etapa evolutiva. Una bona gestió emocional ajudarà els nens a desenvolupar-se millor en la societat, a tenir un bon autocontrol, a regular les seves emocions i a incrementar la seguretat i l’autoestima. Això beneficiarà la presa de decisions, la resolució de conflictes i el foment de relacions més sanes i equitatives. D’altra banda, també pot ser que l’individu tingui un temperament més propens a la frustració, dificultats per expressar, identificar i controlar les pròpies emocions; o bé, es trobi immers en un entorn sociocultural amb major prevalença d’experimentar-ne (és més habitual trobar aquesta resposta emocional en cultures occidentals).
Per tant, hauríem d’evitar la frustració? Evitar la frustració seria quelcom utòpic, ja que cal recordar que és una resposta emocional inevitable de l’ésser humà i que, en conseqüència, la seva aparició no és casual. La frustració implica justament la caiguda d’expectatives i forma part del dol que es produeix quan la realitat no es correspon al que esperàvem, planejàvem o desitjàvem. És usual caure en l’error de pretendre ser feliços, resolutius i estables permanentment,  perquè al llarg de la vida apareixeran diverses situacions i circumstàncies fora del nostre control que no s’ajustaran a les nostres expectatives i que activaran aquesta resposta emocional de manera automàtica. Encara que resulti impossible escapar d’aquesta emoció, sí que podem aprendre a gestionar-la. La clau rau en la nostra capacitat per tolerar-la. Per norma general, s’observa menor tolerància a la frustració en individus que presenten major nivell de rigidesa, autoexigència i que no es permeten l’error o la pèrdua del control de la situació. Si no tolerem la frustració, podrem caure en el risc d’abandonar constantment allò que ens causi estrès o malestar, experimentar símptomes d’ansietat i evitar aquelles situacions que no tinguin una recompensa immediata.
Tan sols aprenent a tolerar la frustració ens permetrà créixer, avançar, o acceptar la fi d’una etapa i el començament d’una altra. Així doncs, en lloc de rebutjar-la o d’evitar-la caldrà aprendre a conviure amb ella. Recorda que no podem dirigir o controlar les conseqüències de tot allò que ens succeeix al llarg de la nostra vida i que, per tant, la frustració no apareix per destruir-nos, sinó per aportar-nos informació útil i necessària per intentar-ho la pròxima vegada. Com bé diuen, no hi ha èxit sense fracàs ni sense el coratge per ser perseverant.