Xavier Esgueva és soci de Loyal Business Consulting, consultora andorrana que acaba de signar una aliança amb Inverpoint, firma especialitzada en la compravenda d’empreses

Comencem pel bloc de l’empresa? S’endinsen en l’acord d’associació. 
Correcte, és un dels primers articles i n’estem preparant un altre sobre la crisi de l’habitatge, que serien els dos temes cabdals a Andorra ara, els més calents.  Pensem que l’empresa privada ha de començar a posicionar-se, a donar el seu punt de vista. 

Ens hi va el futur. 
Efectivament. A Loyal, els dos socis, Xavier Esgueva i Albert Pons, ens vam conèixer amb un nou resident, Josep Maria Huguet, que té una experiència més que internacional, ha estat directiu per exemple del grup Danone. Es va convertir en soci del despatx i ens va ajudar a convertir la nostra empresa, una firma de consultoria andorrana, en una companyia internacional. 

Amb Inverpoint?
Una multinacional que ofereix serveis per intermediar, gestionar, la compravenda d’empreses, petita i mitjana. Nosaltres ja en som un cas d’èxit. 

Ja veiem. 
Així, com diu Josep Maria Huguet, podem donar un cop de mà a les empreses andorranes, que tenen aquest tarannà propi del país: “ajuda’m a vendre l’empresa, però no li diguis a ningú”, diuen. Nosaltres podem ajudar-lo a buscar a tot el mercat internacional.   

Per què es ven una empresa? 
Diversos. De casos que tenim sobre la taula, un és perquè el propietari es jubila i els fills no hi volen continuar, però l’empresa funciona i seria una llàstima tancar-la. També hi ha qui vol canviar de sector. Ara ens trobem que els empresaris no són com els d’abans, que creaven un negoci per a tota la vida. Ara no.

Som una societat volàtil. 
Amb els nous perfils professionals és cert que la gent es cansa abans de tot.  O potser perquè han arribat a cert nivell d’expansió, o perquè justament es volen internacionalitzar... O perquè tenen un nivell de rendes i fan un pensament.  

No trobar relleu: l’autònom de tota la vida es queixa sovint d’això. 
Efectivament, és molt general, en molts sectors. És una casuística que ens trobem molt, potser representa el 20% dels casos. En tots els sectors, però és un tema de mida, en les empreses més grans ja tens consells d’administració. 

Entesos.  
Ara que hi ha bastant gent que vol ser emprenedora, és una oportunitat per a ells: per què has de començar de zero? També pots agafar un negoci ja en marxa i hi dones el teu toc. 

Però no és un procés fàcil.  
Ens arriba gent que porta anys intentant vendre’s l’empresa. I què has fet? Has anat a un consultor que te l’ha valorat i aquí ha quedat tot, en un informe. I ara? Res més. El problema és buscar el comprador, i aquí és on nosaltres podem incidir.  

I si el que tinc és un negoci que sonava bé però jo he fracassat? Tinc opcions de vendre’l? 
És el que s’analitza. Nosaltres hem de ser taxatius: funciona o no? Quants diners voldrà aportar qui pensi a reflotar-lo? També hi ha qui es dedica a això precisament i després el venen amb la plusvàlua d’haver-lo reflotat. 

Tornant al principi, aquestes opcions de créixer cap enfora, d’atreure gent, etcètera, canviarien amb l’acord d’associació, oi? Es mullen vostès una mica al bloc? 
Bé, com que estem en un punt tan dividit cinquanta, cinquanta, tampoc ens hi mullem massa, perquè és un tema de referèndum. A l’article ja analitzem que hi ha coses positives, però també una pèrdua de sobirania. I ajuntar-nos amb un continent que ara mateix com està, amb aquest entorn polític i aquesta guerra econòmica? Jo no dic que no, però ens ho hem de pensar. Diria, personalment, que ens hem d’esperar a un futur en què la situació s’hagi dilucidat.

Ja, el panorama actual... 
Tot el procés va començar quan estàvem en aquella crisi del 2008... Tot era molt diferent. Ara hem de parlar de coses com l’habitatge. 

Si la gent no pot treballar i viure al país, si no atreuen treballadors...  
S’ha de buscar la iniciativa publicoprivada, la solució passa per aquí. L’Estat hauria d’afavorir la iniciativa amb diferents mecanismes. És una crisi de creixement: gestionem el creixement. No gestionem només l’associació cap a un futur incert.