“L’article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, imposa al municipi o municipis on hi hagi un Conjunt Històric, Lloc Històric o Zona Arqueològica, l’obligació de redactar un Pla Especial de Protecció de l’àrea afectada per la declaració o un altre instrument de planejament dels previstos a la legislació urbanística”. Amb aquesta justificació, el regidor de Compromís per Peramola, Toni Mas Buchaca, presenta una moció al proper ple municipal on demana la creació d’una taula de treball, que permeti sol·licitar el Pla Especial del l’entorn arqueològic del Roc de Rombau i el Castell de Peramola al departament d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Revisant el pla urbanístic de Peramola, argumenta Mas, “he constatat que els municipis estem obligats a tenir un pla de protecció especial quan tenim al nostre territori un BCIN o un bé protegit per la Unesco, com és el cas de les pintures rupestres del Roc del Rombau”. Per tenir més informació sobre com hauria de ser aquest pla, explica, es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Cogul, “on crec que han fet una molt bona feina” amb les pintures neolítiques. “Nosaltres, en no comptar amb un pla similar, ens trobem que tot està una mica en l’aire: quina és la zona arqueològica, com definir-la i el seu entorn, i això, em van explicar a Cogul, és la Generalitat, el seu departament de Patrimoni Cultural, qui ho ha de fer”. Uns plans que són necessaris tant pel que fa al conjunt prehistòric com al castell ubicat al centre de la població. “Es tracta de resoldre una irregularitat dins del nostre urbanisme, i un cop solucionat aquest aspecte, podrem solucionar tota una sèrie de qüestions, d’inconvenients que patim al poble en l’àmbit urbanístic”, considera. 
En aquest sentit, recorda, ja va impugnar un dels punts aprovats en l’últim ple de l’any, celebrat el 16 de desembre, relacionat amb la captació d’aigües. “No pot ser que tirem endavant amb un nou pla urbanístic, que ens gastem 15.000 euros en fer-hi modificacions, quan en canvi no tenim resoltes aquestes qïestiosn importants, com són la captació d’aigües i la protecció del patrimoni cultural”, afirma. “I són coses que podrien fer que el mateix pla urbanístic corri perill de ser anul·lat, així que sembla una incongruència gastar diners fent castells en l’aire”. 
El punt impugnat es refereix a l’aprovació de la sol·licitud a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per legalitzar dos pous d’aigua, demanda feta per dos veïns del municipi. Mas qüestiona que es puguin aprovar noves captacions quan el municipi encara no ha fet els deures pel que fa a la construcció de depuradores, per no continuar amb els vessaments de residuals directament al cabal fluvial. Un fet que, recorda, com ja ha fet en ocasions anteriors, se situa en la il·legalitat. I el municipi, hi afegeix, no disposa de depuradores en cap dels nuclis de població que el conformen: Can Boix, Peramola, Tragó i Nuncarga.