El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, va alertar ahir que “no hi ha un compromís ferm” de la Comissió Europea en la limitació de la compra de béns immobles dels no residents, tal com va assegurar aquest dimecres el cap de Govern, Xavier Espot, en referència a la carta enviada per aquest organisme en resposta a les peticions fetes per l’Executiu sobre algunes divergències que havia apuntat l’oposició. “La carta és clara, no hi ha dubte, no és la meva opinió, ja que diu textualment que ‘podria ser considerat favorablement’”, va apuntar Escalé.
El líder de Concòrdia va considerar “desfortunada” la intervenció d’Espot en conèixer el contingut de la missiva. Així, va lamentar que “la situació és complexa perquè sovint busca la confrontació on nosaltres no podem replicar, ens acusa de no dir la veritat i no ho podem rebatre”. A més, va reiterar la petició d’un cara a cara amb el cap de Govern –“és preocupant democràticament que no es faci”, va recalcar– i que no delegui les responsabilitats en els seus ministres, mentre també va negar la legitimitat al pacte d’Estat.
Respecte a les autoritzacions de residència, va acceptar el sistema de càlcul (368 el 2023), però va alertar que la xifra serà més alta perquè no inclou els reagrupaments familiars. A més, va recordar que l’acord signat preveu que la població no disminueixi.
Per un altre costat, Andorra Endavant (AE), l’altre grup contrari a l’acord, també va criticar l’actuació del Govern. “Estem espantats del desconeixement del dossier europeu i del nostre posicionament que té el cap de Govern, que o bé domina l’art de marejar la perdiu o ho barreja tot”, va afirmar la presidenta de la formació, Carine Montaner.
Segons AE, la carta de la Comissió demostra que, nou anys després, la negociació “continua oberta”, tot i que Espot va voler “fer creure el contrari parlant obertament i públicament de negociacions tancades” el desembre del 2023. D’aquesta manera, “resta clara i manifesta la pèrdua flagrant de sobirania quan l’Executiu necessita preguntar a la UE sobre aquests assumptes”, tot i ser “una competència exclusiva nostra”, va denunciar.