Concòrdia atribueix bona part de la problemàtica actual de l’accés a l’habitatge al “creixement poblacional desmesurat” que ha viscut el país, que ha vist com des del 2010 fins avui la població s’ha incrementat en més d’un 20%, a causa d’un model immigratori, especialment els darrers anys, “basat a atraure milers de treballadors per compte propi i residents passius”.
Per “limitar aquest creixement” i en base al que la formació ha anomenat “principi de sostenibilitat demogràfica” entre les 54 esmenes presentades al projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge n’hi ha algunes d’encaminades a “acotar la capacitat de maniobra del Govern a l’hora d’atorgar nous permisos d’immigració”, segons han explicat avui el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, i el conseller general Pol Bartolomé, que han lamentat que la política migratòria seguida pels demòcrates “no només ha encarit el cost de l’habitatge, sinó que ha canviat també els tipus d’edificacions”.
Així, Bartolomé, que ha destacat que es tracta d’una proposta “ambiciosa” i ha estès la mà per “parlar-ne” amb els “agents socials i econòmics”, ha concretat que es tractaria limitar el nombre d’autoritzacions de residència i treball que es poden tornar anualment a l’equivalent al 2% de la població del país, un percentatge que es reduiria fins al 0,25% en el cas de les autoritzacions per a treballadors per compte propi i fins al 0,15% en els permisos per a residents passius.
Pel que fa a la inversió, estrangera, Escalé, que ha lamentat que moltes de les mesures que preveu la llei òmnibus ja van ser presentades per Concòrdia i que després de rebutjar-les ara el text del Govern les recupera però “més tímidament”, ha insistit que la limitació de dos habitatges que un inversor estranger pot comprar al país “és insuficient”, motiu pel qual des de la formació es defensa que es limiti a un sol habitatge el que un estranger pot adquirir. Així mateix, Concòrdia vol suprimir també la vigència de 10 anys que preveu el text per a aquesta limitació, i que permetria “en trenta anys adquirir sis habitatges”.
A la vegada, en una altra esmena, Concòrdia planteja un límit de 100.000 metres quadrats anuals que es puguin destinar a inversió estrangera immobiliària, límit que el Govern “podria fins i tot reduir si considerés oportú”, així com l’establiment de mesures d’exclusió per tal que en determinades zones, el centre dels diferents nuclis o les que tinguin un interès paisatgístic o cultual, l’inversor estranger no pugui adquirir cap mena d’immoble.
Encara en aquest àmbit, Concòrdia proposa eliminar els tres anys mínims de residència al país necessaris per a poder accedir a una propietat per a aquelles persones amb nacionalitat andorrana que volguessin retornar al país. “No podem considerar les persones de nacionalitat andorrana estrangers”, ha remarcat Escalé, que ha insistit que les mesures que es plantegen en aquest text “són clarament insuficients”, si bé les relatives als habitatges d’ús turístic són “adequades”, unes mesures que ha contraposat amb les “massa dòcils” pel que fa a immigració, inversió estrangera i fiscalitat i a les “arriscades”, al seu entendre, mesures que es plantegen en el cas dels pisos buits, on ha lamentat que “la intervenció més agressiva cap a la propietat privada que hi ha hagut al país es reguli només en nou articles”.
Precisament, sobre els pisos buits, els consellers generals de Concòrdia, que han lamentat que la mesura plantejada pel Govern “és poc madura”, han reclamat l’elaboració d’un reglament que pogués incloure “totes les situacions” que es puguin donar, així com que es fes pública la titularitat d’aquests béns al cadastre així com un “increment considerable” de l’impost que s’aplica sobre aquests habitatges buits.
Pel que fa al vessant fiscal del text, Concòrdia planteja incrementar l’impost de transmissions patrimonials (ITP) del 4% al 10% així com incrementar la penalització per a aquelles compravendes portades a terme dins els dos anys següents a l’adquisició de l’immoble. En aquest sentit, Escalé, que ha lamentat que el text inicial del Govern preveia un 15% de recàrrec i l’entrat finalment a tràmit només un 10%, ha destacat que es tracta d’una situació que “no s’hauria de donar” i ha proposat gravar aquests “guanys especulatius” si es fa la venda dins els dos primers anys “amb un 25% per després fer un escalat progressiu cada dos anys fins a arribar al 0% als deu anys”.
Finalment, pel que fa a l’àmbit dels allotjaments turístics i per garantir l’entrada de “més immobles” al mercat residencial i que no es faci la trampa de passar-los a habitatges de temporada, la formació proposa precisar més el concepte allotjament turístic deixant clar que són aquells que “ofereixen als clients allotjament temporal o de temporada per una estada turística inferior a 90 dies naturals de manera ininterrompuda”. També es vol rebaixar de dotze a sis mesos el temps d’inactivitat necessari perquè es cancel·li d’ofici la inscripció de l’HUT al registre.