El síndic general, Carles Ensenyat, demanava, des de la sala que el Consell General té al santuari de Meritxell, d’una banda, tenir el debat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (que “és un pas més, que referma el procés d’homologació d’Andorra i que consolida bona part de les especificitats que com a poble volem conservar i potenciar, i que marca un full de ruta que requerirà molts esforços però que a la vegada és raonable, coherent i transversal”) “en uns termes una mica menys maximalistes i una mica més racionals”. I de l’altra, apel·lava al “pragmatisme” a l’hora de donar resposta a les necessitats del moment. “Els grans debats de model de país i les qüestions institucionals han de ser plenament compatibles amb donar resposta a les inquietuds més immediates i quotidianes dels nostres conciutadans”, deia, recordant que el darrer curs ha estat marcat “per les tensions en el mercat de l’habitatge, el replantejament del model turístic i la necessitat de fer compatible el creixement econòmic amb l’enfortiment del teixit social i les exigències de la sostenibilitat i la preservació del medi ambient i el paisatge”. I per tot plegat també desitjava “que els camins que ens han portat fins a Meritxell siguin també els camins d’entesa, de consens i de projectes compartits que la ciutadania ens reclama”. 

Un consens que els principals grups de l’oposició apuntaven que no ha de venir sempre del mateix cantó i que cal que la majoria “escolti el parer de la resta de partits i puguem arribar a compromisos reals”, deia el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé. De manera similar, el conseller del grup socialdemòcrata Pere Baró afegia que “esperem que des del Govern i els grups de la majoria tinguin aquesta amplitud de mires” per arribar a un text consensuat en relació amb el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que “no vol dir que sigui el text que ells proposin sinó que la majoria ens hi puguem sentir confortables”. Per la seva banda, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha defensat que són pragmàtics i que per això destinen “bona part” del seu pressupost a contractar experts, com és el cas del bufet Gide, per l’acord d’associació amb la UE, per tenir “una visió pragmàtica i jurídica” del que s’ha negociat.

Des de la majoria, el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, ha valorat amb relació a l’acord amb la UE que “tot s’ha de relativitzar i analitzar de forma positiva i confluent”, mentre que Carles Naudi, de Ciutadans Compromesos, subratllava la paraula pragmatisme del discurs del síndic i apuntava que haurà d’identificar la tasca parlamentària “d’ara endavant” per “portar solucions a la vida de les persones” i també per afrontar el referèndum per l’acord amb la UE.

El conseller no adscrit, Víctor Pintos, defensava que “traient els temes fora de context no hi guanyem res i hem de ser capaços de consensuar les grans línies estratègiques per no quedar encallats en temes partidistes”.