Intel·ligència artificial i democràcia són compatibles?
En principi sí, però depèn de les decisions que prenguem. Si entenem bé en què consisteix, li confiem les coses que fa millor que nosaltres, i si la part que té a veure amb la conversa democràtica la regulem bé, hi haurà una democràcia de més qualitat, però si no ho fem bé, la farem malbé. Està a les nostres mans, com ho va estar passar de les democràcies anteriors a l’actual de l’era digital.

S’ha de regular?
Sí, però en un sentit ampli, ja que no significa només legislar, sinó que hi hagi un ecosistema, uns usos i apropiacions per part de la gent, una monitorització dels sistemes d’IA que permeti la innovació i el desenvolupament tecnològic, i al mateix temps ho faci d’una manera equilibrada, sense biaixos, amb equitat, respecte al medi ambient, integrant les poblacions i impedint les bretxes digitals.

Què pot fer millor la IA?
Tots aquells problemes pels quals es requereixin i estiguin disponibles dades. On no hi hagi ambigüitat, les màquines ho faran molt bé. En canvi, aquells aspectes en què hi hagi poques xifres i el problema sigui confós, el que s’ha anomenat els problemes salvatges, en això els humans no som millorables. En una tecnologia, hi ha una part que té a veure amb els mitjans, els valors i els objectius al servei dels quals volem posar-la, així que la identificació d’aquests objectius ha d’estar a les nostres mans.

Falla en els debats on hi ha grisos i cal acordar?
Exactament, la IA farà que els debats siguin menys ideologitzats, però no farà que desaparegui la necessitat de debatre, perquè la tecnologia no dibuixa una determinada direcció, sinó que deixa obert el camp i sobre això hem de discutir.

Hi haurà menys ideologia.
Hi ha una part hiperventilada de les discussions, el to de les quals podríem baixar una mica si fem referència a dades o índexs d’impacte, i en això la IA ens pot donar precisió. Hi ha una altra part que té a veure amb la visió del món, en la qual continuarà havent diferències per moltes dades que hi hagi.

En conclusió, ajudarà o no a la democràcia?
[riu] No ho tinc del tot clar. Estem parlant d’una tecnologia en mans d’éssers lliures, així que dependrà del que fem, la història no està predeterminada. Ningú podia sospitar fa 150 anys que hi podia haver l’energia nuclear, i que la faríem servir bé i malament. Tot i que no és bona l’analogia, segurament passa alguna cosa similar amb la IA. No sé com la faran servir les generacions futures, i és bo no saber-ho.

I a prendre decisions?
Sí, molt, ja ho està fent en molts camps de la vida. El desplegament que hi haurà a la medicina serà espectacular, i en la indústria i l’economia, però en altres camps ens ajudarà poc, per exemple a escollir parella, i no és cap drama. A la política és un lloc on dipositem problemes complicats, que ens divideixen, sense certeses, i en això no ens serveix massa.

Hi ha risc que desaparegui?
La democràcia és més resistent del que en aquests moments pot semblar, però hem de treballar per fer-la més resistent. Per tant, ha de ser menys dependent del governant de torn. Així, hem de fer institucions fortes que resisteixin el pas dels mals governants.

Pensa en algú en concret?
En mi i vostè, que som votants, i de vegades ho fem malament, ja que no sabem com protestar i llancem demandes absurdes i contradictòries. Hi ha una cosa preocupant després de la segona victòria de Trump: la cort del seu entorn, de grans rics propietaris d’empreses tecnològiques, amb una visió del món inquietant pel futur de la democràcia.

L’extrema dreta, ara en auge, sap fer servir millor la tecnologia?
Les extremes dretes europees són molt variades, però com que en general tenen narratives simples, acostumen a ser afavorides per unes xarxes socials amb algoritmes que estan pensats per transmetre missatges d’impacte simple. En aquest context, els discursos sofisticats tenen una canalització difícil en el curt termini.

L’esquerra va enrere?
Ha d’entendre que a l’extrema dreta només se la guanya amb procediments democràtics. S’ha d’aconseguir entendre quines pors i impulsos fan que hi hagi gent que els voti, darrere dels quals hi acostuma a haver mals remeis. La dreta conservadora ha de donar resposta a les pors reals sense que això signifiqui comprar les seves solucions equivocades.

Com veu la nova situació geopolítica amb els Estats Units i Rússia més a prop, i Europa en fora de joc?
La manera de procedir de Trump és optar per posicions impossibles i contradictòries que generen caos. Ara el que sabem és que al seu voltant hi ha neonazis i projueus extrems, amb una defensa dels aranzels que generen la caiguda de les borses i problemes per a la seva pròpia població.

Pinta malament?
En el curt termini pinta que anem a un escenari molt caòtic. Teníem el món relativament ordenat, fins i tot en la seva maldat i desordre, i ara tenim un personatge caòtic al capdavant. Haurem d’esperar, però crec que Trump generarà a casa seva i a la resta del món moltes resistències que limitaran el seu poder. Està intentant desmantellar tots els contrapesos polítics que el poden limitar.

Què en pensa del debat sobre l’acord d’associació?
Sense conèixer els termes concrets del futur acord, Europa és el millor espai per estar en aquests moments, cadascú en la seva personalitat. Renunciar a una part de la sobirania pot significar un guany de poder, de capacitat de configuració i provisió de béns públics. Espanya i França van perdre sobirania, però van guanyar mida de mercat. Tot i les dificultats de posar-se d’acord, guanyes més potència internacional que si et quedes aïllat no tindries.