Amb qui el podríem comparar tot i que a algú li sembli “hiperbòlic”? Doncs amb qui va ser De Gaulle a França, Kohl a Alemanya i Thatcher al Regne Unit, “independentment de les ideologies”. I què tenia l’excap de Govern Òscar Ribas en comú amb polítics tan reconeguts? Doncs que ha estat “un referent que ha marcat el camí a escala andorrana”, això sí. Amb un llegat intel·lectual i polític “respecte del qual tots ens hem anat definint posteriorment”, sigui per adherir-s’hi o fins i tot per oposar-s’hi. Amb aquestes paraules, el cap de Govern, Xavier Espot, s'ha referit aquesta tarda a l’excap de Govern que ha rebut a títol pòstum la distinció de la Creu dels Set Braços. I és que “la primera” que ha atorgat el Govern havia de ser per a ell i la ha recollit la seva vídua, Roser Duró. I en l’escenari precís: l’antiga fàbrica Reig de la família, on a partir de l’any que ve s’iniciaran les obres d’ampliació de la Universitat d’Andorra.
“Quan pensem en Òscar Ribas ens n’anem al període constituent i a tot allò que va tenir a veure amb el desplegament de les competències del Govern, particularment en l’àmbit internacional”. I són “aspectes rellevantíssims”, ha assenyalat Espot, però avui en referir-se precisament a l’herència de Ribas ha volgut destacar la seva “capacitat d’anticipació” en presentar ja en la seva primera etapa de Govern un projecte de país per a Andorra “que està plenament d’actualitat 40 anys després”. I és amb això amb el que “ens hem de quedar”.
Pel seu fill, Oriol Ribas, que ha fet de portaveu de la família, era essencial que Andorra fes un reconeixement “als seus pares de la pàtria”. Perquè són les petites coses les que queden en la memòria. Com ha quedat la primera etapa de Govern del seu pare, que ha titllat de “temps complicats” i que va acabar amb “un fiasco comunitari”. Més enllà d’això, però, ha remarcat que “el meu pare tenia molt clar que la inserció d’Andorra a nivell internacional faria una Andorra més forta”. I per això ha lluitat ell i també tota la família, ha reivindicat.
I posant-se en la pell del pare, com s’hagués sentit i què hauria dit si hagués pogut recollir la distinció? Doncs hauria estat un bon i un mal dia, bo pel reconeixement i dolent “perquè era vergonyós i no li agradava massa el protagonisme”. En què hauria insistit? Oriol Ribas ho ha tingut clar: “a fer una Andorra inserida a Europa i amb un creixement econòmic més diversificat”.
