El Comú de Canillo vol homogeneïtzar les bordes que es construeixin a les valls de la parròquia amb una nova ordinació que ben aviat veurà la llum. Aquesta és la intenció, segons explica el cònsol major, Jordi Alcobé. La finalitat, indica, “és establir una tipologia de construccions molt més integrades a l’entorn on han de ser”. I és que de la mateixa manera que el Comú va limitar la quantitat de bordes o de construccions unifamiliars a les valls, ara toca posar fil a l’agulla al que quedava pendent: “ressaltar la tipologia d’aquestes construccions unifamiliars”. D’aquesta manera, es vol evitar que hi hagi edificacions que no s’integrin bé a l’entorn on estan. “Ja no és un tema només de volum, és un tema també d’estètica i de qualitat d’imatge”, precisa.

El Comú de Canillo vol anar encara més enllà de la típica borda o del xalet de muntanya. I doncs? Vol regular alhora el tipus de vegetació que hi ha d’haver al voltant de la  construcció, les parets de pedra seca que s’han de fer o bé que no s’han de construir perquè amb anterioritat potser no n’hi havia. També es volen tipificar els accessos “perquè si inundem totes les construccions d’accessos està clar que al final també es desfigura el paisatge de les valls”. 

A més de definir com han de ser aquestes bordes noves, la corporació també vol establir com es poden protegir i sobretot de quina manera es pot incentivar que es mantinguin en bones condicions.  Així mateix, el cònsol assenyala que també caldrà tenir en compte com es pot conservar o refer, si és el cas, el nucli  antic de Canillo perquè “també és l’ànima dels pobles”. En definitiva, al·lega Alcobé, es tracta “d’elements territorials, d’imatge, d’urbanisme que hem començat a treballar” i que creu que amb els estudis de càrrega a la mà els permetran tenir una visió més àmplia de cap a on s’ha d’anar.

Jordi Alcobé pensa que es va fer molt bona feina amb la darrera revisió del pla d’urbanisme, en el sentit de “zonificar en cercles concèntrics des del nucli cap a la perifèria dels pobles”. Una decisió, comenta, que ha intentat esponjar l’edificabilitat més concentrada als nuclis i amb cercles concèntrics per anar-la diluint fins al punt que a les valls de Canillo, com la de Montaup, la Coma, la vall del riu o la vall d’Incles, únicament es poden fer actualment bordes amb una edificabilitat molt reduïda per parcel·la.