El debat del projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, més conegut com a llei òmnibus, va per llarg i serà llarg. Així es desprèn de les manifestacions pronunciades pels diferents presidents dels grups parlamentaris, que malgrat assenyalar el treball d’aquest text legislatiu com a prioritari i urgent, entenen que cal millorar-lo mitjançant esmenes, i fins i tot es planteja una esmena a la totalitat del text. 

Va per llarg perquè, a més de l’esmena a la totalitat que ja va anunciar en el seu dia Andorra Endavant (AE), des del Partit Socialdemòcrata (PS) s’avisa que requeriran “una pròrroga segur”. I serà llarg perquè tots els grups es plantegen presentar esmenes a l’articulat en major i menor mesura, més o menys tècniques i polítiques.

Des del grup parlamentari Demòcrata (DA), el seu president, Jordi Jordana, explicava que estan pendents de reunir-se amb els representants del Govern per veure si cal fer alguna esmena de tipus “tècnic, de clarificació”, per “si hi ha algun redactat ambigu o es pot millorar”, però en cap cas es farien esmenes “de contingut polític”. 

Per contra, des dels grups de l’oposició es preveu una pluja d’esmenes de tot tipus. Per començar, després de com a mínim una pròrroga al termini per presentar esmenes que té previst demanar el grup socialdemòcrata perquè, encara que hagin començat a treballar el text individualment “necessitem temps per treballar amb el partit i la nostra comissió interna de l’habitatge, i fins al setembre és inviable”, es farà el debat de l’esmena a la totalitat que vol presentar AE. La presidenta de la formació i del grup parlamentari, Carine Montaner, la justificava perquè “aquesta llei trepitja seriosament tot el tema del dret de la propietat privada i no ho podem permetre”, i també per la “inseguretat jurídica” que provoca tots els canvis que planteja el text.

Més enllà de l’esmena a la totalitat, tots els grups, inclòs AE, preveuen fer esmenes a l’articulat. Des de Concòrdia es plantejaran “modificacions molt ambicioses a tots els apartats de la llei”, advertia el president del grup parlamentari, Cerni Escalé. Després d’afirmar que es tracta d’una llei “que no hauria d’haver existit mai” perquè d’una banda toca molts elements diversos (des d’immigració a territori passant per les mesures que busquen fer abaixar els preus de l’habitatge) i de l’altra s’haurien d’haver dut a terme “polítiques equilibrades” que haguessin evitat d’entrada arribar a la situació actual, Escalé es va mostrar esperançat que la majoria “s’avingui a pactar canvis”, perquè per unes qüestions el text és “molt dur” i per altres s’introdueixen “excepcions que la fan menys efectiva”. I també perquè “s’ha de tancar d’una vegada per totes l’especulació immobiliària” i “cal avançar el més ràpid possible”: “és irresponsable veure la situació tan delicada al país i no actuar ràpidament”, va manifestar.

Més enllà de demanar temps per treballar el text i poder presentar les esmenes que es considerin pertinents, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, reiterava que al parer de la seva formació aquesta llei “no és el que ha d’aportar solució al problema de l’habitatge”. Així, reivindicava que calia complir el mandat sorgit del debat monogràfic sobre la problemàtica que va celebrar el Consell General la tardor passada i fer una llei pròpia del dret de l’habitatge, ja que la que es planteja ara “no substitueix” aquell mandat i no deixa de ser un exemple de “la política de pegats de DA”.

En relació amb l’habitatge, Ciutadans Compromesos (CC) assenyala com una de les seves prioritats per a aquest nou període de sessions treballar per “compaginar el creixement del país amb una reducció de les tensions que genera” i “mirant que una problemàtica d’àmbit global, com és l’habitatge, tingui cada vegada menys impacte en la població”. O dit d’una altra manera, “vetllar perquè qui treballi al país hi pugui viure”, manifestava el president del grup parlamentari, Carles Naudi. 

En paral·lel i més enllà
Més enllà d’aquesta llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, des de DA es volen presentar nous textos que hi tenen una relació, així com amb la modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LOGTU) que es treballa des de la comissió legislativa i que és una altra de les prioritats assenyalada per diferents grups parlamentaris. D’una banda, els demòcrates treballen una proposició de llei del registre de la propietat, i de l’altra una llei de l’edificació. Del primer d’aquests textos fa temps que se’n parla i requerirà el consens amb els comuns i la cambra de notaris per les vinculacions que tindrà el registre amb els cadastres comunals i per saber els drets reals, les càrregues, que té cada bé immoble. Pel que fa el segon, es considera oportú regular les responsabilitats i el rol que tenen cadascun dels actors que intervenen en la construcció.

Per la seva banda, Concòrdia també preveu treballar alguna proposta en matèria de protecció del territori i l’urbanisme, per establir normes a la construcció que permetin un “ús racional i sostenible” dels recursos naturals.


El pressupost per al 2025, la Unió Europea, el diàleg social i les altres prioritats
A més d’acabar i aprovar les lleis que es troben a tràmit parlamentari, també marcaran aquest període de sessions el pressupost per al 2025 –que el Govern hauria de presentar com a molt tard el 31 d’octubre– i el debat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. En relació amb aquest, Escalé demanava “començar a confrontar els aspectes que s’inclouen al tractat i que poden provocar efectes negatius” i fer un “balanç realista i clar” dels aspectes positius i negatius, i exigia “neutralitat” al Govern.

Però des dels diferents grups parlamentaris es posaran altres qüestions damunt la taula. Així, els socialdemòcrates estan esperant l’estudi a què es va comprometre el Govern per millorar el diàleg social, ja que s’havia donat un termini de sis mesos que “ja s’ha exhaurit”, del qual penjaran modificacions legislatives necessàries per poder afrontar la negociació per a la revalorització dels salaris per l’any que ve. AE vol parlar de la reforma judicial i del sistema sanitari, que són els seus altres dos “pilars fonamentals”. El sanitari és compartit amb CC, que també vol treballar la qüestió del turisme i la transició cap a un turisme de qualitat, perseguint també les caravanes i les furgonetes que “no paguen la taxa turística i fan competència a hotels i pàrquings”.

Finalment, el conseller no adscrit, Víctor Pintos, apuntava la Llei d’inversió estrangera com una altra de les prioritats.