El projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge contempla incrementar els controls sobre la inversió estrangera. De fet, en paraules del cap de Govern, Xavier Espot, el text “suposa un daltabaix” en l’àmbit de la inversió estrangera, que és on s’espera que hi hagi un “impacte molt més significatiu”, que comportarà una disminució dels ingressos per part de l’Estat. Entre les mesures en aquest àmbit destaca el requeriment d’autorització prèvia a la inversió estrangera de més del 25% en una societat andorrana, quan el límit es troba ara al 50%. I també caldrà el vistiplau per constituir una societat quan les persones físiques o jurídiques estrangeres n’adquireixin més del 10% del capital o per a aquelles persones jurídiques andorranes amb més del 25% de capital estranger. Així ho ha exposat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, acompanyada del cap de Govern, Xavier Espot, i els titulars de Turisme i Comerç i Justícia i Interior, Jordi Torres i Ester Molné.

A banda de limitar la inversió immobiliària a dos pisos, apartaments o estudis, o a un habitatge familiar, les inversions estrangeres tindran un termini de 6 mesos, prorrogables, per efectuar la inversió i de 18 mesos per a la seva materialització efectiva i presentar el registre de comerç, fer el dipòsit de comptes anuals, justificar la xifra de negoci i la creació de llocs de treball. Si no s’acredita la materialització de la inversió es pot declarar la nul·litat. També es declararà la nul·litat, a més d’imposar una sanció d’entre 10.000 i 20.000 euros a aquelles inversions que es facin sense autorització.

Lligat a tot plegat, es planteja la modificació de la Llei d’immigració per  prohibir que en el primer any de residència i treball es pugui accedir al règim de treballador per compte propi. Així s’evita que s’eludeixi el pagament de 50.000 euros que es requereix quan se sol·licita d’inici el permís de residència per compte propi. També s’inclou el motiu de denegació inicial d’una autorització d’immigració quan es constati que es demana una tipologia diferent a la que correspondria, així com la prohibició que s’incorpori l’inversor estranger en la plantilla de l’empresa com a assalariat si té més del 5% del capital. Així, es vol posar fre a diverses “picaresques” detectades, segons ha exposat Molné. En el seu àmbit, el projecte de llei preveu, com ja es va anunciar el 4 d’abril passat, l’eliminació del permís de treballador desplaçat a extracomunitaris i que la inversió estrangera no generi drets de residència per si sola i es vinculi a una quota específica. Tot plegat té l’objectiu “d’evitar el frau en matèria d’immigració”  i alhora “disminuir la pressió demogràfica”.

Plusvàlues i ITP
Vinculades a la inversió estrangera immobiliària s’inclouen diverses mesures amb l’objectiu de frenar l’especulació. Una primera mesura és la ja coneguda limitació a dues propietats per als inversors estrangers, i en paral·lel hi ha l’augment del tipus de gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions de béns immobles, tant per a residents com no residents, en funció del guany i del temps transcorregut des de l’adquisició del bé. Mentre s’afavoreix els residents, també es mantenen les exempcions actuals, com ara la reinversió en un primer habitatge. El gravamen s’apuja del 15% al 20% per a vendes inferiors als 2 anys en tots els casos, amb una reducció del percentatge a mesura que passa el temps (per exemple, en el cas dels residents, el gravamen serà del 15% entre el 2n i el 5è any, i del 10% del 5è al 6è any amb un degradat del 2% anual fins al 0% a partir de 10 anys, mentre que per als no residents serà sempre del 10% a partir del 5è). També s’aprofita per incrementar fins als 500.000 euros el valor de l’habitatge per beneficiar-se de l’exoneració de l’ITP en l’adquisició del primer habitatge per part de residents de més de cinc anys.

“Faves comptades”
Pel que fa al gruix del text, que s’haurà d’entrar a tràmit parlamentari aquesta setmana després que dimecres passat fos aprovat pel Consell de ministres, busca fer aflorar pisos al mercat de lloguer sense incrementar la pressió urbanística. Per aconseguir-ho, “són faves comptades”, segons Espot, i hi ha dues “palanques principals”: els pisos buits i els d’ús turístic. En aquests dos àmbits, “l’essència” del projecte “continua sent la mateixa” i s’han introduït garanties en els procediments, “que poden neguitejar perquè són molt nous”. 

D’aquesta manera, pel que fa als pisos buits (uns 2.000 segons les dades de què disposa el Govern i que, o bé no tenen comptador d’electricitat o bé el seu consum ha estat nul durant  el 2022 i el 2023) es contactarà amb els titulars, que disposaran d’un termini de tres mesos per respondre i, en cas que no es posi a la venda o al lloguer ni es cedeixi voluntàriament al Govern, s’iniciarà el procediment de cessió forçosa que inclourà un acarament, és a dir, s’escoltarà la propietat. Hi ha un termini de tres anys perquè el Govern pugui iniciar els expedients per a la cessió dels pisos buits, mentre que la cessió serà per cinc anys, coincidint amb la durada inicial dels contractes de lloguer. Si al cap de sis mesos l’immoble cedit no s’ocupa es retorna a la propietat. Si s’ocupa, el titular percebrà una compensació econòmica equivalent a la renda de lloguer assequible i el Govern es farà càrrec dels possibles impagats. “És un capítol  molt garantista de cara als propietaris”, ha manifestat Marsol. I en aquest punt Espot ha afegit que en certs casos se’ls estarà “fent un favor”, ja que si cal fer treballs per assegurar l’habitabilitat també els encarregarà el Govern, encara que després es rescabalarà amb les rendes de lloguer que es percebin per aquell bé, i així també s’evitaran “problemes de veïnatge” i de “salubritat”, entre d’altres.

L’altra gran palanca ve dels habitatges d’ús turístic (HUT), Torres ha recordat que per la futura llei no s’atorgaran noves llicències d’apartaments turístics, no es podrà obtenir llicència d’HUT quan es trobi en un edifici residencial, que les llicències atorgades tindran una caducitat temporal de tres anys i que aquells habitatges d’ús turístic que es trobin en edificis amb més d’un 30% d’HUT  podran renovar la llicència amb nous criteris de qualitat i no es podrà renovar quan a l’edifici hi hagi menys d’un 30% d’HUT. També es revocarà la llicència a aquells que no hagin tingut activitat al llarg d’un any, o que no hagin fet ús del Registre d’ocupació d’allotjaments turístics (ROAT). Així també s’evita que es tinguin doble ús, una “picaresca” que s’ha detectat des del ministeri de Turisme, segons ha explicat el seu titular. Aquí s’afegeix que si en el termini de sis mesos des de la cessió de l’habitatge no s’ha pogut arrendar, el titular podrà recuperar la llicència d’HUT, ha explicat Torres tot recordant que es preveu que aquestes mesures afectin al voltant de 660 habitatges d’ús turístic, dels 2.779 que tenen llicència actualment.

En l’àmbit turístic també s’introdueix la prohibició de pernoctar amb autocaravana o similars en zones no habilitades a tal efecte, va avançar el responsable de Turisme.

En vigor l’1 de gener
El cap de Govern considera que seria “una molt bona notícia” si les mesures que es contemplen al projecte de llei poguessin ser d’aplicació a principis de l’any vinent, i ha assegurat que des del Govern es treballarà perquè un cop aprovada la llei es tinguin els procediments pautats i les dades pertinents perquè “sense més demora” siguin d’aplicació. El text s’entrarà a tràmit parlamentari aquesta setmana i el Consell General no la començarà a treballar fins al setembre, amb el nou període de sessions. En aquest punt, Espot ha valorat que “poca importància té” que no s’hagi entrat abans de les vacances parlamentàries d’estiu “perquè amb 15 dies tampoc es podia aprovar la llei”. Ara bé, tot i que s’entrarà per via ordinària –d’una altra manera seria una “manca de cortesia”–, sí que “vull creure que treballaran amb celeritat, perquè la ciutadania anhela” aquestes mesures i les millores que ha d’aportar la llei.