El Partit Socialdemòcrata aposta per posar al mercat de lloguer un mínim d’entre 150 i 200 habitatges de protecció oficial repartits arreu del territori. La iniciativa s’emmarca dins del pla estratègic per al dret a l’habitatge que han dissenyat i que abasta els pròxims sis anys. Una eina per desenvolupar-lo serà la construcció d’una agència pública de l’habitatge.

Quant a la nova proposta, el candidat a cap de Govern, Pere López, va apuntar que es sustentaria sobre la rehabilitació d’habitatges i la construcció. La primera opció és la que s’engegaria de manera més immediata i l’agència pública seria l’òrgan encarregat de generar contractes a llarg termini amb els propietaris d’aquells edificis que actualment estan en desús. Els condicionaria per poder-los posar al mercat sota un preu de protecció oficial i els gestionaria. Un cop l’entitat pública hagués recuperat els diners invertits, el propietari del pis començaria a cobrar la part proporcional del lloguer.
López va proposar utilitzar els beneficis que aporten les parapúbliques FEDA i Andorra Telecom per cobrir el cost de la iniciativa. Va xifrar la primera injecció a l’agència en uns 15 o 20 milions d’euros. “Si la comparem amb els dividends que s’emporta cada any el Govern demòcrata de les parapúbliques és un cost molt inferior”, va dir, i va insistir que és molt més prioritari “aprofitar els recursos per dotar els fons de l’agència que destinar-los a infraestructures viàries que el país actualment no necessita”.

Miró respon
Tallar la polèmica a temps perquè no esquitxi més la campanya socialdemòcrata i donar la seva versió dels fets. Amb aquesta idea el candidat de d’Acord a Andorra la Vella, Joaquim Miró, va protagonitzar una roda de premsa on va voler contradir i matisar les notícies aparegudes a dos rotatius que  recollien la indignació de diversos llogaters d’un edifici de Santa Coloma propietat de la família Miró per increments abusis del preu del lloguer. Inhibició per no portar directament la gestió dels immobles, la defensa d’uns preus “per sota de mercat” i la predisposició per parlar amb els llogaters afectats perquè “tot es pot reconsiderar”. Aquests van ser els principals arguments. El candidat va insistir que mai s’ha ocupat de la gestió de cap dels béns immobles de la família i va negar que hagi negociat amb els llogaters l’apujada de preus perquè tota la gestió la porta directament la seva germana, tot i que va fer-ho amb un inquilí per temes d’amistat. “S’ha parlat prèviament amb tothom a qui se li ha actualitzat el preu, es va arribar a un acord, mai hi ha hagut cap amenaça i tots els contractes els ha signat la meva germana”, va exposar el candidat, que va al·legar que les apujades sempre han anat associades a renovacions que s’han fet a l’interior dels immobles que ha anat assumint la propietat.
Per justificar les paraules, va mostrar diversos contractes i en tot moment va parlar de tres tipologies de pisos i tres augments diferents que disten del punt de vista expressat per alguns llogaters. Per un pis de dues habitacions de 85 m2, l’increment ha estat de 380 a 500 euros; per un de tres habitacions i 100 m2, el preu ha pujat de 450 a 550 euros; i en els més grans de quatre habitacions, de 500 a 700 euros. “Durant més de deu anys no hi ha hagut cap increment, ni de l’IPC, en el preu dels lloguers”, va assegurar, al mateix temps que va dir que quan algun inquilí ha tingut dificultats se l’ha ajudat. Uns preus que Miró només va associar amb el lloguer directe, sense tenir en compte despeses corrents associades a l’habitatge i que considera que encara “estan per sota del preu del mercat”.