“S’ha d’acabar amb l’acomiadament lliure i s’ha de protegir les persones que postulin per ser delegats dels treballadors, vinguin d’un sindicat o no”. Aquestes són dues de les demandes, o qüestions, que des dels sindicats, i en concret la Unió Sindical d’Andorra (USdA), cal respondre per poder incrementar la representació dels treballadors en les empreses i afrontar el diàleg i negociacions per a revaloritzacions salarials o altres. Un tercer aspecte assenyalat pel secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, que cal modificar, o clarificar, és el rol dels comitès d’empresa i la seva regulació.

Són alguns dels aspectes que s’han posat damunt la taula per part dels sindicats  -que també volen que el país entri a l’Organització Internacional del Treball (OIT) i signi els diferents convenis perquè “les regles han de ser clares”-en el treball que s’està realitzant buscant incrementar la representació dels treballadors en les empreses. Segons ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, sortint de la primera reunió de l’any del Consell Econòmic i Social, a la trobada del març sindicats i patronal ja presentaran una primera proposta. De fet, els sindicats han de presentar en els propers dies les seves propostes a la patronal perquè aquesta pugui dir-hi la seva. De tot plegat n’hauria de sortir una proposta de modificació de la Llei d’acció sindical i patronal, i segons l’USdA també del Codi de relacions laborals, que per a Marsol seria “ideal” que sortís del mateix CES. Ara, preveient la possibilitat que tal acord no es doni -segons Ubach, un dels punts conflictius és el rol dels comitès d’empresa, en què la patronal no vol que tingui accés als comptes i el sindicat ho veu imprescindible per poder prendre decisions, per exemple, a l’hora d’implementar un expedient de regulació temporal d’ocupació (Erto)-, des del Govern s’ha començat a treballar, comparant regulacions de diferents països, per veure si hi ha alguna modificació que es pugui fer directament per millorar la representació dels treballadors.

Sigui com sigui, Marsol ha valorat que “és bo que arribem a la normalitat de diàleg entre treballadors i empresaris”, “i és bo per a tots”. En aquest punt, va insistir en què el Govern no ha d’intervenir, en quant a la revalorització salarial, més enllà del salari mínim, i que el diàleg ha de servir per “arribar a d’altres solucions”. 

El secretari general de l’USdA ha aprofitat per reiterar les demandes per disposar d’estadístiques i dades, tals com el salari mitjà per una jornada de 40 hores setmanals, i assenyalar que si és vol un país de qualitat, cal mà d’obra qualificada i aquesta “es paga”. 


Sense tradició sindical
La modificació de la Llei d’acció sindical i patronal es promou en demostrar-se, després d’anys de vigència, “es constata que no ha donat el resultat” que segurament es voldria. En aquest sentit, la ministra titular d’Economia i Treball ha defensat que “no és que hagi fallat la llei”, sinó que al país “no tenim tradició sindical” i a més les empreses són petites, per la qual cosa cal adaptar els textos normatius al l’especificitat del país, on bona part de les empreses tenen “un o dos treballadors”.


Un centenar de persones troben feina amb els programes de foment de la contractació
Concretament van ser 98 les persones que al llarg del 2024 van trobar feina gràcies als diferents programes de foment de la contractació, sigui al sector públic com al privat. Uns programes que, malgrat registrar-se les xifres de persones en atur més baixes dels darrers onze anys, el Consell Econòmic i Social (CES) ha acordat mantenir per a aquest 2025. I no només això, sinó que també s’ha acordat incrementar les subvencions que reben les empreses i entitats que contracten persones inscrites al Servei d’Ocupació en recerca de feina en un 5,2%, equivalent a dues vegades l’IPC del 2024 i mateixa proporció en què s’ha augmentat el salari mínim interprofessional. 

Així, les empreses rebran una subvenció de 352 euros mensuals per cada persona contractada per sis mesos, una xifra que s’incrementa a 528 eruos els primers sis mesos si el contracte és indefinit. A més, s’inclouen formaacions gratuïtes i incentius de 500 euros si es contracta més d’una persona per programa o si la persona contractada supera un any de contracte.

En quant al balanç del funcionament dels programes durant el 2024, que s'ha presentat en el sí de la primera reunió de l’any del CES avui, des del Govern s'ha detallat que 57 persones van ser contractades al sector privat, cinc de les quals en el marc del programa de joves actius, que fomenta la contractació de treballadors d’entre 16 i 25 anys, i 41 al sector públic. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha exposat també que actualment hi ha al voltant de 250 persones inscrites al Servei d’Ocupació en recerca de feina i que les ofertes de treball són unes 1.900, una xifra clarament per sota de les 2.100 que es registraven el gener del 2024, però encara més nombroses que els aturats.

En aquest sentit, des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), el seu director generent, Iago Andreu, ha assenyalat que cal una reflexió al tomb de “com cobrir la mancança de mà d’obra” i veure si els inscrits al Servei d’Ocupació són o no de llarga durada i si el motiu de la seva inscripció “no és que no hi hagi demanda sinó altres qüestions”. Andreu ha qualificat els programes de foment de la contractació de “necessaris” i va valorar que és “important que es continuin fent”, i més tenint en compte que obren oportunitats a persones que necessiten un lloc de treball.