La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d’impugnació de les eleccions comunals presentat per Enric Dolsa i Jordina Bringué, entenent que la integritat del vot judicial “quedava garantida”. La sentència ha estat publicada aquest dimarts.
Els consellers electes d’Units per Ordino van presentar recurs davant la Batllia considerant que s’havia vulnerat el dret al sufragi, havent-hi “sospites d’irregularitats serioses i greus”, tal i com resumeix la sentència del Tribunal Superior, vist que “els batlles encarregats de la custòdia dels vots no van garantir de formar efectiva la inviolabilitat dels mateixos” i segons ells “199 electors haurien votat a la seva candidatura a través del vot judicial”, la qual cosa els donaria com a vencedors dels comicis.
El Tribunal Superior confirma la sentència de la Batllia assenyalant que el Tribunal Europeu dels Drets Humans considera que “un simple error o irregularitat en el procés electoral no significaria, per se, la injustícia de les eleccions si es complissin els principis generals d’igualtat, transparència, imparcialitat i independència en l’organització i gestió de les eleccions” i que “només aquelles infraccions del procediment electoral que siguin realment rellevants i puguin alterar el resultat del vot poden conduir a una sentència anul·latòria del resultat de les eleccions, ja que les decisions d’invalidació d’un escrutini han de respondre a una real impossibilitat d’establir els desigs dels electors”. Així mateix, defensa que “la integritat del vot quedava garantida”, ja que els sobres amb la papereta escollida s’introduïa dins un altre sobre que l’elector signava a mode de precinte i que aquests sobres es classificaven en locals amb videovigilància i es dipositaven en una caixa forta en un recinte tancat, i la darrera nit es van traslladar a una sala dotada d’accés biomètric. La sentència del Superior assenyala que el fet que els demandants calculin que “199 electors havien votat a la Seu de la Justícia en favor de la nostra candidatura” contradiu el caràcter secret del sufragi, “imprescindible per garantir la llibertat de vot” i per tant no es pot afirmar “amb un mínim de seriositat” quants electors es van decantar per una o altra candidatura.
