Els ciutadans andorrans suspenen la gestió que ha fet l’executiu de Demòcrates per Andorra  des de l’inici d’aquesta segona legislatura d’Antoni Martí. Així es desprèn dels resultats de l’Enquesta d’Opinió Política corresponents al primer semestre del 2017, feta pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), en què els enquestats puntuen el Govern amb un 4,77 de mitjana, fins i tot lleugerament inferior al 4,84 del 2016, en què també el van suspendre.
En aquest sentit, el director del CRES, Joan Micó, que va advertir que el descens de puntuació registrat “no és dramàtic”, sí que va apuntar que “tot fa pensar” que els esdeveniments que han ocorregut en aquest període han provocat que la gent “tingui una valoració més negativa en general”.
Tot i això, Micó sí que va destacar que “sorprèn” en sentit contrari que els enquestats no nacionals sí que aproven la gestió de l’executiu, amb una nota mitjana de 5,88, mig punt superior a la nota mitjana del 2016 (5,39).
Un fet similar es dona a l’hora de valorar la tasca de l’oposició. Així, mentre els enquestats andorrans suspenen també les tres formacions polítiques representades al Consell General amb notes mitjanes de 4,49 per a Liberals d’Andorra, 4,65 per al Partit Socialdemòcrata i 4,39 per a Socialdemocràcia i Progrés, els enquestats no andorrans aproven el paper de les forces de l’oposició, amb notes de 5,66 (LdA), 5,60 (PS) i 5,33 (SDP), totes elles superiors a les puntuacions del 2016.
En el cas de la valoració dels líders la tònica continua. Així, entre els andorrans el líder del PS Pere López és el més ben valorat, amb un 5,47, seguit del cap de Govern, Antoni Martí, amb un 5,03. Amb notes inferiors a cinc hi ha el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, amb un 4,88, i el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, amb un 4,72.
Tot i que es tracta de les notes més baixes des que es fa aquesta pregunta a l’enquesta, Micó va incidir en el fet que les puntuacions serien “altes” si es comparessin amb enquestes similars dels països veïns, on “normalment tots els líders polítics tenen menys d’un cinc”.
Igual que en les altres qüestions, els ciutadans no andorrans aproven els quatre polítics i donen la nota més alta, 6,42, a Martí, seguit de López (6,40), Pintat (5,94) i Naudi (5,86).

DA guanyaria de nou
Malgrat suspendre la gestió del Govern de DA, interpel·lats sobre quina formació guanyaria si se celebressin ara eleccions generals, el 43,4% dels andorrans considera que seria Demòcrates per Andorra, tot i que el 64,9% dels que van dir quin partit creien que obtindria la victòria consideren que no ho faria amb majoria absoluta. El 40% dels enquestats va afirmar que no ho sabia o no va respondre a aquesta pregunta.
Quant als no andorrans, i tot i que el percentatge de “no ho sap” o “no contesta” puja fins al 60%, un 27,7% considera que els taronges revalidarien la victòria electoral i un 54,5% pensa que no obtindrien majoria absoluta.
D’altra banda, i a partir d’una estimació feta en relació amb les respostes a les preguntes sobre a qui es votaria si els comicis generals tinguessin lloc ara i sobre quina formació desperta més simpatia, tot apuntaria que DA guanyaria les eleccions amb el 37,3% dels sufragis, LdA obtindria el 23,8% dels suports, el PS el 20,9% i, ja més lluny, SDP aconseguiria el 8,46% dels vots i Verds d’Andorra el 7,96%.
No obstant, Micó va voler deixar clara la dificultat de poder fer una enquesta “sòlida” d’aquestes característiques, ja que el percentatge de persones que no responen o afirmen no saber a qui votaran supera el 57% dels enquestats, un percentatge que davalla al 40% en el cas de la doble pregunta sobre el vot decidit i la simpatia. Tot i això, el director del CRES no va descartar que de cara als propers comicis es pugui mirar de fer una enquesta de predicció de vot, tot i que va advertir que més enllà de l’alta proporció de gent que no es manifesta també ho dificulta el mateix sistema de partits, “amb molts canvis”, i també el sistema electoral majoritari a les parròquies.
Finalment, respecte a la valoració de les institucions, els enquestats andorrans suspenen els partits polítics (4,2) i els coprínceps (4,7), mentre que aproven els comuns (5,8), el TC (5,8), el Govern (5,4) i l’administració de justícia (5,3),  i donen la nota més alta com a institució al Consell General (6). Els no andorrans donen un 6 a totes les institucions, menys als coprínceps (5,6) i als partits polítics, que també suspenen (4,89).
L’enquesta es va portar a terme entre el 3 i el 25 de maig a 403 ciutadans andorrans i 400 residents escollits de forma aleatòria i tenint en compte el pes de població a les parròquies.

 

Un 73,5% és favorable a la doble nacionalitat

El 73,5% dels andorrans que han estat enquestats pel CRES s’han mostrat favorables que al Principat es permeti la doble nacionalitat, mentre que només un 20,9% s’hi ha manifestat en contra. A més, fins a un 60,7% estarien d’acord que es rebaixés el nombre d’anys de residència necessaris per a l’obtenció de la nacionalitat, mentre que el 33,3% hi estarien en contra.
Quant a la possibilitat que els residents puguin participar en els processos electorals, el 64,4% d’andorrans veuria amb bons ulls que poguessin votar en les eleccions comunals, mentre que el 31,6% hi estaria en desacord. En canvi, en el cas de les eleccions generals, únicament el 38% de ciutadans andorrans admetria que els residents hi participessin, mentre que el 55,1% s’oposen a aquesta possibilitat.
Naturalment, els percentatges s’incrementen en el cas de les respostes dels ciutadans no andorrans. Així, fins al 84,1% dels residents és favorable que es legalitzi la doble nacionalitat, el 74,5% veuria bé una rebaixa dels anys de residència exigits per poder accedir a la nacionalitat andorrana i fins a un 86,5% és favorable al vot dels no nacionals en les eleccions comunals, mentre que el 69,4% es pronuncia favorablement sobre el vot en els comicis generals.