Cinc mil euros. Això és, segons es posava sobre la taula en el ple, tot el que té el Consell Comarcal disponible per a fer inversions o engegar projectes nous. Cinc mil euros que queden lliures dels 10,2 milions de pressupost per a aquest exercici, uns comptes finalistes, exposava la presidenta de l’ens, Josefina Lladós, i li reconeixien la resta de grups, que donaven suport unànime als comptes. És un pressupost finalista, insistia, en què el 90% dels diners que es reben són vinculats, i la major part dels ingressos, el 78%, procedeixen de la Generalitat. La Diputació de Lleida aporta un altre 8% i una quantitat similar ve dels Ajuntaments. Alguna taxa que recapta directament el CCAU és la part més que minsa d’ingressos diguem-ne propis.

Pel que fa al destí d’aquests deu milions, el 35%, és a dir, uns 3,6 milions, van destinats al capítol de sous i despesa corrent. Una partida que inclou la incorporació a la plantilla de noves places, entre les quals un segon arquitecte, un tècnic de medi ambient o personal per a la gossera, a banda d’un jurista i una psicòloga per a l’àrea d’igualtat. L’altra part més voluminosa del pressupost, un 51%, es reparteix entre l’àrea educativa, que s’ha incrementat un 48% perquè han crescut les beques de menjador escolar, puntualitzava Lladós; serveis socials, que s’emporta el 20%; i el pla de camins un 11% del pressupost. Aquest funcionament, concloïa Lladós, “demostra la precarietat i insuficiència” del CCAU “per fer projectes reals que impactin”.

Els grups, dèiem, van donar suport als comptes, acceptant l’argumentació de Lladós, segons la qual “aquest no és el pressupost de l’equip de govern, sinó del Consell Comarcal, i difícilment un altre equip de govern hauria pogut presentar-ne un altre”, atès que tots els diners rebuts ho són per a una acció ja determinada. Amb tot, el portaveu de Compromís, Jordi Nadal, puntualitzava que, diners a banda, “hi ha les coses que es poden fer sense diners”, com empènyer, insistir, davant altres administracions, en qüestions com ara l’arranjament de les carreteres, “o que no quedem despenjats de les accions del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que sembla que no existim”. Argumentava el vot favorable, de pas, afirmant que un pressupost “no serveix per articular xantatges (cosa que) esgarrifa” i recordava la “lliçó” de la CUP donant suport als comptes de la Seu d’Urgell a canvi d’avançar en determinades polítiques.

En la mateixa línia es manifestava Carme Lostao (ERC), que demanava de l’ens “una visió més ambiciosa, mirada llarga per entomar reptes de futur” i que afegia un retret, que els pressupostos arribin tan tard, tot demanant que els del proper exercici es presentin amb més pressa.

La representant de la CUP, Gisela Sellés, subscrivia les paraules dels dos anteriors portaveus, però matisava que “és feina nostra traslladar als representants que tenim en altres instàncies” les necessitats de la comarca, al mateix temps que reflexionava que el fet que la Diputació aporti una quantitat minsa, similar a la dels petits municipis de la comarca, “s’hauria de fer replantejar”.

Pel que fa a les empreses i entitats públiques que en depenen, disposaran d’un pressupost consolidat de 109.000 euros en el cas d’Augema; 900.000 per a Iausa; 300.000 per al Consorci Alt Urgell- Cerdanya i, el més elevat, els 1,7 milions per al Capau.

Prec contra una “comarca segrestada” 
A l’apartat dels precs, el conseller de Compromís i regidor de Peramola, Toni Mas,  presentava el seu, denunciant una “comarca segrestada” i demanava que “s’obri un debat seriós sobre el paper de les institucions locals a l’Alt Urgell. És hora que s’exigeixin responsabilitats”, perquè, insistia, “els municipis no són feus, i la ciutadania no és súbdita. El territori necessita lideratge, sí, però també necessita legalitat, justícia i visió de futur”. Al seu prec denunciava la “dinàmica conservadora, quasi carlina, que ha portat alguns petits municipis a practicar de manera activa el que es coneix amb el concepte d’abús de Dret”. 
En la seva exposició, el conseller socialista apuntava que “En un context on els municipis haurien de ser motors de desenvolupament, cohesió social i bona gestió pública, la comarca de l’Alt Urgell sembla haver-se convertit en un laboratori de poder ideològic, més preocupat per consolidar estructures polítiques que per resoldre els problemes reals de la ciutadania”. 

Lladós iniciava la resposta preguntant “si tot el seu grup” comparteix la seva visió i considerava que “algunes afirmacions a alguns dels membres del seu grup els han d’incomodar”, cosa que el cap de files sortia a continuació a negar, defensant el seu company”, per retreure-li a continuació haver “dit barbaritats, en la seva línia”, la de “qüestionar sempre el paper dels alcaldes, dels Ajuntaments” i la d’“aprofitar aquesta finestra” dels plens del Consell Comarcal retransmesos per YouTube.

També, li advertia, “en aquests sis anys que porta a l’oposició li han desvirtuat el panorama” de la comarca i, tornant-li els arguments, assegurava que “crec que la deriva institucional i política la vivim a nivell de país”. Durant el procés independentista, “que reivindico, vam sentir que estàvem lluitant per alguna cosa”.