Creixement sostenible? Més aviat “creixement sensat”. El punt de partida? “L’escenari demogràfic que volem”. La finalitat? El benestar de les persones. Eina imprescindible? Una planificació afinada al màxim amb “una figura de planejament a nivell nacional” que pot ser “un pla director o pla de coordinació nacional”. I dins d’aquesta planificació urbanística sensata s’imposa “preservar espais” per a infraestructures clau que donin  resposta a les necessitats de la població. Aquestes han estat algunes de les principals propostes dels representants del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra, que aquesta tarda han intervingut davant la comissió d’estudi del Consell General per assegurar un creixement urbanístic sostenible.

Entrant més al detall, el  president dels enginyers, Vicenç Jorge, s'ha referit als estudis de càrrega comunals que han permès fer un diagnòstic local de la situació a nivell de recursos com ara l’aigua i l’energia i també la mobilitat, però ha advertit que “és evident que cal elevar aquests estudis de forma global”. I això no és ni una opinió personal ni corporativa, sinó que la naturalesa de les variables analitzades és així: “la conca hidrogràfica és global, la mobilitat és global, l’energia ja no és ni nacional, és internacional”. 

En relació amb la necessitat de portar a terme una “planificació sensata”, el vicepresident del Col·legi, José Luis González, ha recordat que els primers plans d’urbanisme van ser “un petit pas” per ordenar el territori, però és clar, “no van ser perfectes”. Per això la mateixa llei preveia revisions. I a mesura que es van revisant s’han d’anar incorporant nous elements. I ara mateix és el moment de “preveure reserves de sòl”, no només per a infraestructures energètiques, per exemple, o viàries. També per a equipaments com ara escoles, hospitals i espais culturals i esportius, ja que “quan els necessitarem no estaran disponibles”. 

González ha apuntat que el sòl és “un recurs finit”. “I l’urbanisme consumeix sòl”, i ha afegit, al que ha titllat “d’episodis d’autonomia urbanística”, que el consum del sòl s’està fent “a molt alta velocitat”. Pels enginyers, això requereix una reacció: “no queda massa temps per fer aquestes reserves de sòl”. I “hi haurà un dia que aquest sòl s’acabarà”. I si s’acaba i calen infraestructures, o bé s’haurà de substituir quelcom ja construït per un equipament que es consideri necessari, o bé no es podrà fer.