A les acaballes del curs passat, Andorra rebia un butlletí de notes que no convidava a massa celebracions. Recordem que l’avaluació PISA posava de manifest que les competències dels alumnes andorrans es trobaven per sota de la mitjana dels països de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) tant en lectura, matemàtiques com ciències. Aleshores ja es plantejaven algunes solucions i s’ordenava als centres ampliar les hores lectives de lectura i producció escrita com de resolució de problemes. Amb aquestes, i d’altres directrius, els difrents centres han estat elaborant els seus propis plans de millora, segons han explicat el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, i el seu secretari d’Estat, Josep Anton Bardina, a la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports, i tot just han començat a implementar-ne “la primera fase”. Al febrer ja es farà una “preavaluació”, durant el segon semestre s’implementarà la segona fase dels plans de millora i al juliol se’n farà una nova avaluació, tant des del ministeri com del propi centre. Així doncs, “a finals d’aquest curs” es podrà “començar a veure” alguns resultats, encara que “no de manera radical”, ha puntualitzat Baró, que demana no “atabalar-se” i voler canvis sobtats perquè així “no ens en sortirem”.

Els objectius d’aquest procés són la millora dels resultats dels alumnes, i lligats al seu benestar, obtenir dades precises que contribueixin a la presa de decisions i crear també un mecanisme que servei per avaluar any a any les millores que es vagin implementant. Serà a partir dels resultats que s’aniran introduint canvis progressivament.

En relació a les avaluacions, els responsables d’Educació han explicat que s’ha demanat a PISA for Schools de fer l’avaluació cada tres anys, i d’aquesta manera “aliniar-se amb els processos PISA ordinaris” -per la qual cosa “no hi hauria d’haver cap problema, segons Bardina- i també han anunciat la propera signatura d’un conveni amb la Universitat de Cambridge per avaluar la competència lingüística d’anglès. En aquest punt, Baró no s'ha atrevit a posar un calendari per a una primera avaluació. I es complementaran també amb les avaluacions pròpies dels centres i les que es realitzen des del ministeri, de tal manera que no se solapin i acabin dibuixant una “avaluació continuada”.

Una altra prioritat del ministeri passa pel disseny d’una Estatègia nacional sobre l’ensenyament superior. En aquest punt, Baró ha sentenciat que aquest “tampoc pot escapar el retpe de la qualitat. Ni pot ni ha d’escapar”. 


L’escola d’oficis
El ministeri també reprèn el projecte de l’escola d’oficis, que ha de donar resposta a aquells joves que no se senten còmodes dins un sistema acadèmic i que contribueixi a la seva professionalització. Aquest curs es començarà fent una anàlisi “ferma” perquè el centre pugui ser una realitat en el futur. I lligat també a la formació professional, es planteja la creació d’un observatori que ha d’ajudar a anticipar les necessitats de professionals del teixit empresarial del país o adaptar l’oferta formativa. 

En un altre ordre de coses, el Ministeri té com a prioritat la negociació del nou conveni educatiu amb França (la reunió de la comissió tècnica s’havia de celebrar a l’estiu però finalment no serà fins a principis de l’any que ve), i també treballaran amb Espanya qüestions com les dificultats registrades a finals del curs passat amb alumnes que no tenien, a priori, una plaça de batxillerat assegurada.

D’altra banda, els responsables del ministeri han anunciat que aquest curs es faran edictes per consolidar entre 20 i 25 places, i que al llarg de la legislatura seran una vuitantena.